Mónica Naranjo recorda a Come y calla el dia en què li va pujar al cap la cervesa sense haver-la tastat. Actuava en un enfebrat concert a Mèxic quan, de sobte, una llauna plena XX Lager va anar a parar al seu cap i la va deixar gairebé inconscient. La hi va llançar un fan que deia que l'estimava: “No m'estimis tant, reinona”, va pensar l'artista, que, ara, per reconciliar-se amb la cervesa, ens ofereix tres receptes que la contenen, entre les quals fins i tot un dolç pastís de cervesa negra.

I d'aquesta manera, enllaçant vida personal i anècdotes professionals amb plats, l'actual presentadora del concurs ¡A bailar! d'Antena 3 recull la seva passió per la cuina (la va redescobrir en un autoexili després d'anys d'intensa feina) i de, passada, fa feliços els seus fans. És potent, està escrit amb llenguatge col·loquial i favorable a la corba sexi. “Les dones ens mereixem les postres perquè treballem molt dur”, assegura. Però no amaga que ella en algun moment s'ha vist abocada a fer dieta i diu que no se'n sortia ni amb la de la seva metgessa d'estètica ni amb la famosa MLM (menja la meitat) fins que no hi va afegir la P (en castellà), que en català seria la C: un polvo, un clau. A Carlos Arguiñano, que li fa el pròleg, la idea li ha encantat. “Tu ets una cantant que cuines i jo un cuiner que canto”, diu a la pàgina que segueix a una portada tan impactant com els cabells de dos colors amb què la diva cantava allò de Sobreviviré: hi surt Mònica submergida en una banyera plena d'espaguetis. Un homenatge maximalista a la pasta i a Itàlia!

Loles León, sempre excessiva, tampoc no es queda enrere i al seu Cocinando con Loles apareix amb una diadema de bitxos i un pebrot. Volen competir per atreure les mirades dels possibles compradors en aquests temps de pocs diners a la butxaca? A dins hi ha més variacions: amb coliflors, plàtans... Ella és una cabaretera apassionada, divertida i canyera i així són també les fotos i les receptes que ens suggereix. A la revista QMD diu que el seu plat estrella és “el conill de la Loles amb all i romaní”, i que resulta molt afrodisíac.

No esperàvem menys d'una dona a qui, com assegura Boris Izaguirre en el pròleg, “s'ha de prestar atenció tant al que diu com al que posa”. I hi posa molt de la seva tradició (el seu pare tenia un lloc de xurros a la Barceloneta): “Les llenties em recorden la meva mare, que cuinava per a tota la família i volia que disfrutessin menjant.” També hi ha tocs exòtics propis d'algú acostumat als viatges i al mestissatge (burrito de vedella amb pebrot i ceba, cebiche de mero amb llet de tigre...).

La majoria dels seus plats no apareixerien de cap manera a Mis recetas caseras, el llibre en què Mary McCartney, de 43 anys i amb 4 fills, aboca la seva experiència vegetariana. La filla gran de Paul i Linda McCartney va viure una infància sense carn per la convicció “ètica” dels seus pares, que van decidir-ho un diumenge que menjaven xai a Escòcia i en van veure uns quants pasturant. Tota la família ha seguit la seva voluntat amb molt de gust i fins i tot lideren iniciatives al Regne Unit “perquè ara mateix hi ha més motius per no menjar carn, del respecte al medi ambient als problemes de l'alimentació industrial”.

Tampoc Patricia Pérez (presentadora de programes com Vuélveme loca i actriu amb productora pròpia) fuig de la carn, que associa als porcs que veia matar a la seva Galícia natal. En el seu Yo sí que como dóna consells de dietètica tot i que no és nutricionista. Assegura que ha fet molts cursets i que s'hi va començar a interessar per pròpia necessitat arran d'una anafilaxi que va tenir per una al·lèrgia alimentària. Casada amb Luis Canut, germà de Nacho Canut (Fangoria), va fer aprimar Alaska en el seu reality show. Té seguidors a la ràdio i en un blog associat a Diez Minutos. Ah! I a la seva portada només llueix el seu tipet. Que ja és prou suggeridor!