cultura
Matt Haig
Escriptor
“Les novel·les han d'ensenyar l'empatia
Entre els 24 i 27 anys vaig tenir una depressió i estava aterrit davant la mort
L'estratègia de posar-se en la pell d'un alienígena per observar des de fora els humans no és nova en la literatura. Sense anar més lluny, tenim la novel·la Sin noticias de Gurb, d'Eduardo Mendoza. L'autor britànic Matt Haig, però, recupera l'experiència per escriure un llibre ple d'humor, Els humans (Empúries/ Roca Editorial), en què l'alienígena en qüestió ve a la Terra per aturar una descoberta matemàtica que, en mans dels homes, podria tenir unes conseqüències funestes. Nascut a Sheffield (Anglaterra) el 1975, ha publicat títols com ara The death Fathers Club (2006), The Possession of Mr Cave (2008) i The Radleys (2010), que s'adaptarà al cinema.
La funció de l'escriptor per a vostè és aquesta: intentar mirar objectivament els homes?
Totalment. Ja havia escrit llibres des de la perspectiva d'un gos, d'altres persones, però des de la d'un alienígena és la que ofereix una panoràmica més gran. He escrit aquest llibre pensant en els documentals de natura que veiem sobre les espècies animals, però aquest cop l'espècie estudiada és l'home.
Els alienígenes, a la novel·la, són immortals.
Vaig imaginar un planeta totalment oposat al nostre, en què els habitants són extremament intel·ligents, immortals i no senten el dolor. Això era un recurs per poder mostrar que si fóssim perfectes, com aquests alienígenes, no podríem gaudir ni ser feliços. Ser conscients que tard o d'hora morirem fa que ho vivim tot amb més intensitat, i l'art, la música i l'amor ens consolen la nostra mortalitat. Entre els 24 i 27 anys vaig tenir una depressió i estava aterrit davant la mort. En vaig sortir gràcies a la publicació d'uns llibres que em van servir de teràpia, i també a la lectura d'altres novel·les.
L'alienígena que ve a la Terra i s'encarna en el matemàtic Andrew Martin canvia a mesura que coneix els humans.
En un principi ve amb una missió noble, que és evitar una catàstrofe planetària. Aleshores, per a ell, matar algú és com matar un mosquit. Ara bé, la seva perspectiva va canviant a mesura que entén què suposa ser home, i finalment aprecia la humanitat en el que val.
És una evolució moral?
Sí, i crec que les novel·les han d'ensenyar l'empatia i fer millors els homes. A través de la lectura pots posar-te en la pell de l'altre, i això ajuda a ser més obert de mires i ser més comprensiu amb les altres cultures.
I aquest deliri per la mantega de cacauet d'on surt?
És l'aliment que més em consola! Encara recordo quan tornava a casa després de l'escola i la mare no hi era perquè treballava... Aleshores em feia un sandvitx de tres pisos amb mantega de cacauet i marmite [un compost de llevat]. Encara avui, quan estic famèlic, me'n faig.
I la fixació per la poesia d'Emily Dickinson?
Vaig descobrir la seva poesia d'adolescent i em va impactar. Dickinson era una persona tímida, turmentada, agorafòbica, però en canvi la seva poesia és punyent i poderosa. Diu grans veritats universals d'una manera senzilla. Per a mi és la prova que no cal utilitzar un llenguatge enfarfollat per expressar grans idees.
Hi ha algun projecte per dur la novel·la a la gran pantalla?
Doncs sí, justament he venut els drets a una productora, Tanya Seghatchian, i ara estic escrivint el guió.
Qui veu en el paper d'‘alien'?
Ui!, no ho sé... Hauria de ser algun actor capaç d'un registre molt seriós i alhora molt còmic. M'agrada Benedict Cumberbatch, però encara és massa jove per al paper!
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
