Cultura
L'Hospitalet històric
‘L'Hospitalet: un indret, una història' és una mostra que explica de manera pedagògica com va néixer la ciutat actual, i per això se centra en el període que va de finals del segle XIX als anys noranta del segle XX
La mostra, que es pot veure al museu de la ciutat, reflexiona sobre la vida quotidiana en la formació del municipi
per tot el que ha viscut a partir del s. XX
Dijous sant. Dues mares, amb les seves filles, es passegen per l'exposició permanent del Museu de l'Hospitalet. “De moment, de l'exposició m'han sorprès les xifres de l'analfabetisme; veure els números és impactant...”, diu una d'elles. Estan visitant L'Hospitalet: un indret, una història, l'exposició permanent que des de fa uns dies es pot veure al Museu de l'Hospitalet, a la Casa Espanya (www.museul-h.cat). Les dues nenes, Irene i Lara, de sisè de primària, es miren la foto antiga d'una escola. No s'imaginen a elles mateixes com les noies que hi surten, però el cas és que aquesta imatge forma part del seu passat... Aquesta mostra culmina els equipaments patrimonials de l'Eix Xipreret, un dels carrers més antics de la ciutat. El conjunt el formen els edificis L'Harmonia, Espai d'Art; Can Riera, Espai de memòria de l'Hospitalet i la Casa Espanya, una masia del segle XVI, seu de l'Espai d'Història. “Amb aquesta exposició es completa la trilogia. Podem dir que s'ha tancat una fase.” Ho diu el director del museu, Josep Maria Solias. És una fase, perquè, certament, no es pot dir que un museu estigui mai del tot acabat... Tot i que la història de l'Hospitalet ve de lluny i que hi ha restes que confirmen que el terme ja estava poblat fa 6.000 anys, el present de la ciutat s'entén, especialment, per tot el que ha viscut a partir del segle XX. Per això, l'exposició que ara s'acaba d'estrenar se centra en aquest període: des de finals del XIX fins als anys noranta del XX. “El que ha passat en aquest període ha donat la forma a la ciutat actual”, comenta Solias. Treballs futurs aportaran més llum sobre el passat i l'actualitat més immediata.
L'exposició té quatre àmbits: 1890-1920, el fum de les xemeneies; 1920-1960, la modernitat frustrada; 1960-1992, l'emergència de l'Hospitalet actual. I un quart àmbit, que conté implícitament uns punts suspensius: L'Hospitalet d'avui. L'objectiu ara és “explotar” aquesta exposició permanent. Fer-la ben visible a la ciutadania. Que tasti les seves arrels més immediates. Una de les activitats importants involucra els escolars. S'ha proposat als estudiants que, un cop vista l'exposició, facin aquest exercici: com l'explicarien a un amic? A final de curs es recolliran aquests treballs, que, segur, donaran noves perspectives al treball del museu. De fet, s'ha reservat un espai per mostrar aquestes aportacions. L'equipament hospitalenc ha fet una aposta agosarada. Els nens i joves són un públic exigent i sense filtre, tant poden cantar les excel·lències com destacar mancances. “Ens fa molta il·lusió”, comenta Josep Maria Solias. “No és gens habitual que des dels museus se'ls aculli així... A veure què ens diuen!”.
L'exposició proposa la història com un espai de referents personals. “A l'Hospitalet s'ha avançat bastant, perquè fins als anys vuitanta més del 60% de la població no sabia que no vivia a Barcelona... La pertinença al territori és un debat constant en les últimes dècades.
Gran urbs, petites urbs
El carrer Xipreret i el seu entorn més proper, de carrerons antics, i on té les seus el museu, parla d'un Hospitalet al qual no s'està acostumat. “Si et deixessin aquí i no et diguessin res, no sabries a quina ciutat estàs!”, indica Solias. L'exposició lliga molt bé amb això: recupera la història quotidiana, no la de les grans infraestructures, per mostrar de quina manera un espai agrícola es va convertir en un espai residencial en una centúria. La imatge que rep el visitant al principi de l'exposició, en què es veu un pagès en primer terme i les construccions d'habitatges a l'horitzó, resumeix molt bé el discurs. L'Hospitalet, com moltes altres ciutats que estan a tocar de Barcelona, té un passat potent, amb una empenta especial el segle XIX. La falta d'una burgesia local forta potser va provocar que aquella embranzida no tingués una continuïtat clara. Potser per aquesta raó hi ha un pensament gairebé inconscient: l'Hospitalet va néixer de cop, sense preàmbuls. Aquestes reflexions, segons comenta el director del museu, són extrapolables: “És el debat de les ciutats perifèriques davant de la ciutat gran. No és només un cas català, passa a l'Estat, a occident en general... És el tema de com la ciutat potent es menja l'entorn. I de com cadascun d'aquests entorns hi dóna una resposta diferent.”
