L'avi que es va escapar per la finestra va fer cap a la plaça del Mercadal de Reus. Ja hi havia estat l'any passat. Hores més tard, ho feia l'analfabeta que va salvar un país, que per primera vegada trepitjava la plaça, segons les indicacions telefòniques de l'home d'edat avançada. Després d'enraonar i beure's un Plim (la tradicional beguda de Reus), van començar a fer un recorregut per la zona, i el van identificar. Aquest cop, però, van notar quelcom diferent en ell. sant Jordi anava vestit amb una gran estelada.

Així ho van constatar quan van veure'l en una parada, tot fullejant la darrera novel·la de l'autora local Marta Magrinyà. L'avi no va gosar preguntar a l'heroi per què havia canviat la seva indumentària, tot i que la seva primera intuïció va ser que s'havia proclamat l'estat propi. Desmentit aquest fet per la jove, ambdós van decidir cercar el perquè de tot plegat. No van tardar gaire a descobrir-ho. Van copsar com la diada havia pres un caire sobiranista. Les roses amb els adhesius, el marxandatge independentista i les plataformes que seguien captant signatures així ho demostraven. Entre parada i parada, també contemplaven les corredisses d'alguns nens que duien una estelada lligada al coll.

Una estona després, van topar-se novament amb sant Jordi, que feia cua per comprar una rosa, tot i que no s'acabava de decidir. Es van adonar que, aquest cop, l'heroi ja no duia la vestimenta sinó l'habitual senyera. Repetint el mateix procediment i amb l'habitual agudesa mental que els caracteritzava, es van adonar ràpidament que la tradició es mantenia fermament, després de copsar que una multitud de noies duien les habituals roses vermelles i que la diada mantenia l'essència de cada any.

La prova definitiva, però, la van tenir quan els llibreters els van explicar que, entre els llibrers més venuts, escassejaven els que feien referència al procés. Després de viure la diada reusenca –amb la plaça del Mercadal com a punt neuràlgic–, ambdós van proposar escriure a quatre mans una novel·la per al pròxim Sant Jordi: Digues-me com et vesteixes i et diré com ets.