Sens dubte qui va batejar aquesta carretera, l'N-141, com a “carretera de la vergonya”, la va ben encertar. És com la cançó de l'enfadós.

Ja ho sé, ara s'hi estan fent millores, i benvingudes siguin; ara tindrem –almenys– un voral a cada costat de carretera i un sobreample d'un metre, i s'arranjaran algunes corbes. La millora a la corba del pou de glaç és fonamental, pel fet de ser el lloc més perillós d'aquesta via de comunicació. Veurem com se soluciona l'altre problema endèmic, el de la zona de la Pilastra.

A més a més d'aquestes millores, s'ha presentat el projecte de la variant de Bescanó i, segons publica la premsa, a hores d'ara grups ecologistes, ajuntaments, un grup polític i veïns han presentat al·legacions a l'esmentat projecte al·ludint: “Trinxaria l'ecosistema i afectaria greument el curs del riu Ter.” No em posaré pas a discutir si ecològicament és un projecte correcte o no. No ho sé.

Només vull esmentar un cop més, com s'ha reivindicat nombroses vegades, que ens cal una carretera en bones condicions i una amplària adequada als temps que corren. I no sóc només jo qui ho diu, ho han dit els alcaldes dels pobles per on passa l'N-141 i la C-63, i a més a més la Plataforma Carretera de la Vergonya.

Temps enrere deia una lletra al director que van publicar els diaris gironins: “Aquesta carretera segueix exactament igual el traçat de la que hi havia l'any 1939, per on van entrar les tropes nacionals, amb l'agreujant que l'aiguat de l'any 1940 va destruir el pont de Can Pipetes, a Vilana, i es va fer un pas provisional a tocar la muntanya que ha quedat com a definitiu.” També exclamava: “Què hem de fer perquè algun dia reconeguin que aquesta carretera és fonamental per al desenvolupament d'una zona de Catalunya molt castigada per la crisi, que fa més de trenta anys que dura i que cada cop va a pitjor.”

Ens cal ja una bona carretera amb els millors criteris ecològics, dictaminats per tècnics –per suposat–, però torno a repetir, una bona carretera, ampla i segura.

Sempre he cregut que una manera molt ecològica de fer les coses és fer les obres ben fetes: en el cas de les carreteres, amb una bona amplària i els sistemes més moderns possibles. Si es fan les obres ben fetes i amb perspectiva de futur a la llarga, ens estalviarem de tornar a fer obres o d'haver d'obrir noves vies que per suposat destrossaran altres paratges.

I es poden posar molts exemples sobre el fet que amb l'excusa de l'ecologia no s'han realitzat els projectes com calia. A la llarga aquest fet suposa haver de modificar aquelles rutes. Exemples: la variant de Girona per Sant Daniel, el túnel de Bracons i l'eix transversal –al final no hi ha hagut més remei que desdoblar-lo–.

En bona part l'estat actual de “la carretera de la vergonya” és degut a criteris que en el seu moment van ser presentats com a ecològics, però amb el temps aquests criteris es van anar transformant d'acord amb interessos que van afavorir altres poblacions que no eren precisament els pobles que estan a peu de carretera i que han anat veient amb els anys que han passat que ni el traçat ni l'amplària de la pista es movia.

M'explico: l'any 1969 es va treure el tren d'Olot d'entranyable record. En un principi, es parlava de posar en funcionament un nou tren, evidentment ecològic, que aniria pel mateix traçat d'Olot a Girona, i que en ser elèctric no produiria la contaminació de la fumera que feia el tren desaparegut.

No cal dir que tot plegat va quedar en un projecte. Després vindria el carril bici, novament un projecte molt ecològic i respectuós amb el medi ambient. Sens dubte que aquest vial ha estat un factor important de desenvolupament econòmic per als pobles per on passa, però també és cert que va frenar una possible ampliació de la carretera. No sé si en el seu moment hi va haver alguna associació ecologista o ajuntament a qui se li acudís que possiblement el millor que es podia fer en aquells moments era ampliar “la carretera de la vergonya” amb l'espai de terreny per on passava l'antiga via, i en tot cas, el carril bici podria fer-se per un altre indret que si es volia també podria ser d'indubtable valor ecològic, com és la pista forestal que des de Sant Gregori va fins a Constantins passant pel costat mateix del Ter i des d'aquí passa per Bonmatí- Sant Julià del Llor fins arribar a Amer. Crec que si s'hagués fet així tots hi hauríem guanyat.

Un cop va entrar en funcionament el carril bici, tothom estava molt content per l'espai guanyat –no ho discuteixo pas–. Però aquell espai tan meravellós de seguida va ser cobejat. Primer, es van fer passar per part del traçat les canonades que portarien l'aigua des de la presa del Pasteral 2 fins a la depuradora de Montfullà per abastir la ciutat de Girona i després noves canonades per portar aigua a la Costa Brava. Una vegada més, els pobles que estem sota la presa de Susqueda tornem a ser solidaris amb els nostres conciutadans, però després, un cop més..., ningú es recorda que aquesta zona deprimida per la crisi necessita ajuda i, en bona part, per desenvolupar el territori, ens fan falta bones comunicacions.

Passades les canonades d'aigua per sota o el costat del carril bici, ja és pràcticament impossible poder ampliar la carretera vers el costat del Ter.

Què s'ha de fer, doncs, si no es pot fer un traçat nou...? Què s'explicarà a empreses com ara Antex, Hipra o el sector de càrniques i d'altres que han apostat per aquesta zona i que han fet un esforç immens per mantenir i crear nous llocs de treball?

Si us plau, anem en compte, no fos que una vegada més els perjudicats tornéssim a ser els de sempre, els soferts ciutadans d'aquest territori reiteradament deixat de banda des de fa molts anys, per les successives administracions que han governat aquest país.