Cultura
Una icona de la Catalunya central
Revivint el Roc 34
Un extreballador i un exclient de la macrodiscoteca de Vic estan elaborant un document gràfic en què recullen el testimoni de gent que s'hi va passar hores i hores
Trenta anys després de ser inaugurat, el local, de tres plantes i que havia tingut diversos espais musicals, una zona de bitlles i una hamburgueseria, està a punt de ser enderrocat
D'aquí a uns mesos anirà a terra el que per molts va ser la mare de les discoteques de la Catalunya central: el complex Roc 34 de Vic. Es va inaugurar el març del 1984 i va estar en actiu fins a l'any 2000. Era un edifici de tres plantes amb diverses sales, cadascuna amb una ambientació i una música diferents com, per exemple, la discoteca Què?, la sala de billars Nivell Bar i la sala de festes Inn. Més endavant, es va obrir un espai per a l'estiu, La Terrassa, que coronava l'edifici. El complex va arribar a tenir atractius com ara una hamburgueseria i sis pistes per jugar a bitlles, i aplegava, cada tarda i cada nit, gent vinguda de diversos punts de Catalunya. Actualment la discoteca presenta un estat ruïnós i està a punt de ser enderrocada. Es preveu que es converteixi en zona verda.
Fa 30 anys que es va inaugurar i des de la capital osonenca s'ha creat un grup de seguidors del Roc 34 anomenat I Love Roc 34. Dissabte passat van organitzar una festa per rememorar una nit al complex. La iniciativa va congregar un miler de nostàlgics.
Feia temps que Albert González i Albert Bagué s'intercanviaven fotografies del Roc 34 a través de les xarxes socials. Es van anar engrescant fins que van fer un cop de cap i l'estiu passat van decidir crear el grup de Facebook I Love Roc 34, amb l'objectiu d'aplegar gent que hi havia ballat i treballat, i així poder compartir fotografies i tenir converses sobre el complex. Per Bagué, el Roc 34 era el lloc preferit per sortir de festa i, per González, va ser una de les millors etapes laborals. Amb 18 anys, hi treballava com a personal de sala i ajudant de discjòquei. El grup de Facebook, amb més de 2.000 seguidors, de seguida els va semblar poc i, com que tots dos estan vinculats al món dels mitjans audiovisuals, van decidir gravar un documental. A hores d'ara, ja el tenen força encarrilat. Han entrevistat una trentena de persones que van estar vinculades al Roc 34. Segons els autors, “el documental no tindrà veu en off i seran els mateixos protagonistes els que ho explicaran”. Estarà fet amb imatges d'arxiu, “algunes d'inèdites”, i d'altres que s'han gravat actualment i que mostraran l'estat ruïnós en què es troba. El que no saben és quan l'enllestiran, perquè volen que el pla final sigui el de l'enderroc, que sembla que serà d'aquí a uns mesos. Tant González com Bagué es consideren dos enamorats del complex Roc 34 i asseguren que s'emocionen quan hi entren, “tal com passa a la majoria dels entrevistats”. Destaquen la reacció d'un noi que hi havia treballat, que “es va posar a plorar i va dir que el Roc 34 era el gran Titanic”. Una de les anècdotes que més els han sorprès és la d'un home que “anava conduint i es va despistar mirant com col·locaven la cúpula de vidre de la discoteca. Va acabar xocant contra el camió del davant. La gràcia del cas és que a la seva germana li va tocar un cotxe que sortejaven al Roc 34”. Sortejos com aquest, el concurs de Miss Catalunya, les visites i actuacions de les estrelles del moment... Tot plegat era el que, segons Bagué i González, feia “especial” el Roc 34. “El complex era molt més que una discoteca. Tenia un equip de motor, una orquestra i un equip de futbol propi. El local estava fet amb gràcia, i amb grans atractius com el làser verd, la làmpada i l'escala.” Ara, però, de tot això, només en queda el record. “Està fet pols de la gent que hi entra. Fa olor de cremat de l'incendi que hi va haver. És fred i humit, i s'hi barregen olors d'alcohol”, confessen amb cara de nostàlgia.
Amb la voluntat de reviure una nit de marxa al Roc 34, dissabte passat els vigatans van organitzar una festa a La Disco de Gurb que va aplegar un miler de nostàlgics de la discoteca de moda en el Vic dels vuitanta i els noranta. La banda sonora la van posar els discjòqueis del moment i van sonar només temes de l'època. En l'acte, hi eren presents nombrosos treballadors del Roc 34 i també hi va actuar Marian Dacal, la veu de temes com ara Flying free, de Pont Aeri, que en aquelles dècades no deixaven de sonar a les discoteques. Vista la bona acceptació que va tenir la festa, els organitzadors no descarten que hi hagi una segona trobada.