El valor que se li ha de donar, tant si és bona com dolenta; el que m'importa és que els oients estiguin contents i puguin riure de bon matí. I si podem ser, tal com som, segona i tercera emissora més escoltada, millor que millor.

Són heterogenis. Moltes famílies, pares que porten els nens a l'escola, molts oïdors adolescents. No importa l'edat del DNI sinó la de la mentalitat de qui ens escolta.

Sí, el que passa és que els nens volen ser grans i els pares volen ser joves. Has de fer els continguts que creus que has de fer i que no siguin ofensius per als nens. Has de pensar per a un públic molt ampli. Pensem en qui ens escolta però també com ens escolta. Aquesta és la filosofia.

Sempre es poden modificar, buscar coses noves, i requereix un esforç diari, constant.

Ens ajuda a trencar la rutina i com a equip això és bàsic. I també permet a l'audiència de veure com es fa la ràdio, que a vegades és més difícil del que sembla, i perquè nosaltres ens adonem que per fer ràdio amb públic has de pensar a fer coses visuals. Has de trobar l'equilibri també amb els oients que estan a casa.

La ràdio ha demostrat tant poder de supervivència que tot el que apareix ara és complementari. Sí que és té en compte. No crec que la ràdio musical hagi deixat de tenir oients per aquests serveis. Les xarxes socials, en canvi, ens permeten fer una altra difusió; són eines molt útils. Ara tot s'integra.