El Zohar, el llibre central del corrent cabalístic, és un trencaclosques al qual s'han afrontat pensadors de tots els temps. A Europa, arran d'una primera traducció completa al francès realitzada per Jean de Pauly i publicada a principis del segle XX, es va revifar l'interès per aquesta doctrina del misticisme jueu, i autors com el mateix Proust s'hi van submergir. El pensador i historiador jueu Gershom Scholem va criticar la traducció perquè en falsejava el contingut, i el seu deixeble, Walter Benjamin, també s'hi va deixar seduir.

A Catalunya, Salvador Espriu va llegir el Zohar (“esplendor”, en hebreu) de ben jove (en la dubtosa traducció francesa de Pauly) i el seu primer llibre, Israel, que va publicar als 16 anys, ja està estructurat com un arbre cabalístic. “Ja aleshores es pot dir que domina tant la Bíblia com la càbala, i és un ensenyament que li dura tota la vida; els cabalístics són uns coneixements secrets que li serveixen de guia per viure i per ordenar un món caòtic.” Rosa Delor, una de les principals estudioses d'Espriu, ha triat una sèrie de deu poemes que revelen –més enllà de la patriòtica– una faceta “màgica i espiritual” d'Espriu en el llibre La càbala i Espriu. Una poètica de la llum, en què hi ha les fotografies de Julia Mehls. Paral·lelament, una exposició al Born Centre Cultural recull fins al 6 de juliol aquest treball magne.

“Espriu munta tota la seva obra en una estructura perfecte en escala ascendent; per això el llibre comença des del poema deu i va pujant fins al primer, el número 1, que representa la unitat i la construcció del jo poètic: és un retorn al món real.”

Segons l'editor, Ramon Balasch, el volum no és res més que una “estela”, un recorregut espiritual que va de la vida obscura fins a la llum. Comptat i debatut, “ens descobreix un Espriu que ningú no tenia idea que existia, a banda que ens revela molts secrets, i hi ha molta novel·la sobre com es vivia després de la Guerra Civil”.

Pel que fa a la tria, Delors s'ha inspirat en les fotografies de Mehls (la seva nora), unes imatges que ha captat estant de viatge arreu del món, com ara Geòrgia, Veneçuela, l'Amazònia, Sicília o Grècia. “Són imatges molt íntimes sense cap caràcter polític o crític; és poesia de la quotidianitat, atmosferes atemporals a través de diferents motius; les emocions ens uneixen a tots i creen un llenguatge universal”, va explicar Mehls.

Xavier Bru de Sala, comissari de l'Any Espriu, que es va celebrar el 2013, considera que el llibre suposa una gran aportació a la tradició espiritualista dels catalans que va des de Ramon Llull fins als nostres dies, amb Espriu com un dels seus cims. “És un llibre lent de llegir perquè s'ha de fer un camí.”

Fet i fet, Rosa Delor diu que el llibre s'aparta de la filologia tradicional i de la crítica literària per erigir-se com “una experiència vital”. El seu objectiu: “Compartir la bellesa que ha anat descobrint en els versos d'Espriu.”