“Poques són les famílies calellenques que no tenen o han tingut algun membre que hagi aparegut als Pastores, ja que aquest és un espectacle molt popular.” Són paraules d'un gran home de teatre, Joan Cordón, que l'any 1997 va recopilar al llibre Amunt el teló la llarga, llarguíssima, trajectòria escènica de la coneguda ciutat del Maresme. De fet, la crònica recull que L'Estel de Natzaret, original de Ramon Pàmies i amb música de mossèn Miquel Ferrer, compost el 1891 i estrenat el 1903, està tan arrelat a Calella que acumula 110 anys de representacions, sense haver fallat ni un sol any a la seva cita nadalenca. Aquest drama líric, fruit d'una revisió del gènere dels Pastorets que es va posar de moda a principi del segle XX, recupera l'eterna disputa entre el bé i el mal encarnat pels personatges de Satanàs i els àngels Gabriel i Miquel, que tenen l'home com a fruit de les seves baralles. Paral·lelament, l'obra recrea els dies previs al naixement de Jesús i com l'arribada del nou Messies canvia la tranquil·la existència de la gent humil que l'envolta. “Les primeres representacions dels Pastorets, les feien només homes, fins i tot en el paper de la Mare de Déu, perquè la presència de dones dalt de l'escenari estava prohibida”, explica l'actual president de la Joventut Artística de Calella, Francesc Playà. El grup és l'últim hereu de la tradició teatral del municipi, que des dels anys vint del segle passat i fins a la Guerra Civil va tenir fins a quatre companyies amb escenari propi: El Casino Calellenc, La Pau Social, La Cultural i La Llevantina Calellenca. “L'Estel de Natzaret és una peça escrita per a papers masculins i hi vam haver d'introduir certs canvis per normalitzar la situació”, recorda l'actriu i vocal de l'entitat Maria Rosa Serra. Quan la peça va començar a ser representada per la Joventut Artística de Calella, l'any 1946, els àngels Gabriel i Miquel van començar a tenir veus de dona “i així ha continuat fins ara”. Serra afegeix que amb els anys el text original, “de més de tres hores de durada”, s'ha anat retallant “fins arribar a gairebé les dues hores i mitja”. “És una obra familiar i fer que la mainada estigui asseguda durant tres hores era pràcticament impossible”, apunta l'actriu.

Paral·lelament a la modificació d'algunes de les escenes, cada any intenten incorporar-hi novetats que, “sense perdre gens ni mica l'essència del vers”, que mantenen intacte, adapten “als nous temps”. Números de ball, escenografies més modernes, algun efecte especial... “Pensats perquè mantinguem la fidelització del públic i, alhora, els sorprenguem any rere any.”

L'Estel de Natzaret es representa sis vegades durant les dates de Nadal i s'ajunten dalt de l'escenari unes cent trenta persones, de les quals una seixantena tenen text per dir. Playà assegura que no hi ha problemes per omplir cadascuna de les representacions i Maria Rosa Serra afegeix que fa pocs anys que la darrera, que es fa després de Cap d'Any, és la que té més públic. “Suposem que molta gent pensa que ja hi haurà temps per venir i els vénen les presses l'últim dia”, considera. I pel que fa a modernització del text de Pàmies? “No creiem que sigui adequat, perquè parlem d'una tradició tan arrelada, amb tanta gent que es coneix el vers fil per randa, que estem convençuts que un canvi d'aquestes característiques no s'entendria”, manté la vocal de la Joventut Artística de Calella. Aquesta fidelitat a l'obra original suposa començar a fer els assajos al mes de novembre. “Els actors que conserven el paper només l'han de refrescar, però quan algun d'ells s'estrena ha de començar de zero i memoritzar tant els versos com les posicions dalt de l'escenari”, assenyala Francesc Playà.

JOVENTUT

ARTÍSTICA

DE CALELLA

ANY DE FUNDACIÓ:

1943

POBLACIÓ:

CALELLA

NOMBRE DE SOCIS:

212