Pompas Fúnebres. Aquest va ser el nom amb què es van crear, fa cent anys, els serveis municipals barcelonins que havien d'acompanyar els ciutadans en el seu últim moment: l'enterrament. Ara només tenen una participació pública del 15% i es diuen Serveis Funeraris de Barcelona-Grup Mémora (SFB). Ahir es va donar el tret de sortida a la commemoració del centenari, que s'allargarà fins al novembre. Una exposició, un concert munticonfessional... El centenari és una ocasió per mirar cap al passat. Els rituals que envolten els decessos expliquen l'evolució d'una societat. Els enterraments van ser, antigament, una ocasió més, al final de la vida, de marcar la pertinença a una classe social –pobres, rics–. Carruatge més o menys ric, més o menys abundància de capellans i escolans, un seguici nodrit o escàs... Els treballadors sentien horror a la possibilitat de tenir un enterrament de caritat, i anar a parar a una fossa comuna. Es van crear les assegurances i encara avui hi ha qui paga puntualment el rebut d'“els morts”, i es paga l'enterrament. La mort estava al carrer, unida a la vida amb naturalitat.

L'Ajuntament, fa cent anys, es va acabar fent càrrec del procés: trasllat de casa a la parròquia i de la parròquia al cementiri. A poc a poc, la mort, l'única cosa segura que té l'ésser humà, ha anat sortint de la vida pública –i la via pública–.

Pompas Fúnebres, al llarg dels anys, ha canviat de nom, ha anant fent passes cap a la privatització total i ha hagut de veure com s'introduïa a Barcelona la competència. Tot i la competència, SFB s'encarrega de la major part de les 17.000 morts que hi ha cada any a la ciutat.

L'antiga Pompas Fúnebres de Barcelona ha estat pionera en els serveis funeraris. I és això el que l'aniversari ve a recordar: l'any 1968 es va inaugurar el primer tanatori de l'Estat espanyol, Sancho de Ávila. Amb ell, la vetlla dels difunts va deixar de fer-se a les cases per passar a un espai comú. El 1969 és va crear el taller de taüts, que va assegurar el proveïment. També van ser els primers, a Catalunya, a muntar un crematori, el 1983, a Collserola. També han estat pioners en el que es coneix com a tanatopraxi, és a dir, l'art de la conservació i estètica aplicades als difunts. Actualment, a l'Estat hi ha quatre-cents professionals tanatopràctics, formats a Barcelona en els darrers vint anys. La cronologia de SFB és llarga, fins arribar al dia d'avui.

La crisi i el sector

SFB factura 50 milions d'euros i hi treballen 245 persones –45 a la fàbrica de taüts–. Com que els serveis funeraris van de la mà amb els canvis socials, SFB està obrint espais per atendre les famílies dels finats al llarg del procés. S'han obert dos espais, a Nou Barris, a Barcelona, i a l'Hospitalet de Llobregat. Aviat n'hi haurà un altre de Santa Coloma de Gramenet. Amb paraules del director general de SFB, Joan Berenguer: “Volem donar suport en el procés final de la vida, i no solament en la defunció. Volem apropar-nos abans i després.” Per això de l'adaptació als temps, internet s'està convertint també en una gran eina: condols, biografies... No es pot dir que la crisi els ha afectat igual que a d'altres. Sí que hi ha hagut alguns canvis. Taüts més barats, menys flors, prescindir de l'esquela... Morir-se a Barcelona pot costar al voltant de 3.300 euros. Tot i que l'enterrament estricte, pelat, però que compleix els requisits, pot sortir per uns 800 o 900 euros. A SFB també es fan càrrec gratuïtament d'alguns enterraments. Són casos en què és impossible que s'assumeixi el cost. També hi pot haver ajuts per part de l'administració. Si es parla de preus, es podria pensar que la incineració (un 40 % dels casos) és més barata que l'exhumació tradicional. No és així. Els preus són semblants, si es disposa de nínxol i no cal llogar-lo o comprar-lo.

Quant al ritual de comiat, al voltant del 15% de les famílies escullen l'opció laica. Del conjunt que fan un comiat religiós, en més d'un 90% dels casos és catòlic. Entre les novetats que s'han introduït, precisament, hi ha l'ampliació del temps de què disposen les famílies per al comiat.

Una altra novetat està centrada a Collserola. Té a veure amb una pregunta evident veient com creix la ciutat: té prou espai per als seus morts? Per a SFB, l'expansió vindrà per Collserola. Allí volen donar un servei més: la possibilitat de vetllar el difunt també a la nit. Es tracta de condicionar la sala de vetlla perquè s'hi pugui dormir, i es tracta també d'envoltar-la dels serveis que la família pot necessitar, com la cafeteria o la dutxa.