L'acabament de la restauració de les façanes i el pati interior de la Bòbila Vella de Palafrugell ha completat la tercera fase de la rehabilitació d'aquest espai dels forns. Ara s'han acabat les obres que s'havien començat el mes d'abril passat i el conjunt surer més important d'Europa ja es podrà visitar, malgrat que serà a través de visites concertades.

La rehabilitació s'ha realitzat en tres fases, amb un cost total de 588.324 euros, finançats íntegrament per l'Ajuntament de Palafrugell. Primerament es va dur a terme la conservació i restauració de l'espai de la Bòbila Vella, seguidament la urbanització dels entorns de l'edificació i, finalment, la restauració de les façanes, intervenció a la qual es va afegir l'adequació del pati interior a l'entorn de la Bòbila.

L'espai de la Bòbila Vella era un magatzem de suro fins a la segona dècada del segle XX, quan s'hi van construir els primers forns per a la fabricació d'aglomerat negre de l'Estat, que és el que es fabrica a base de serrill de suro que s'aglutina per ell mateix, sense coles, quan es cou a altes temperatures. Utilitzava els suros més econòmics (això feia que es valorés el suro pelagrí, el primer que dóna l'alzina surera, el dels pessebres i també el suro de rebuig) i creava un producte essencial per a l'aïllament, especialment el tèrmic.

L'any 1920 es va iniciar la construcció de la Bòbila Nova, al carrer del Terme, que quedaria enllestida l'any 1922. Era una fàbrica enorme a la qual anava a parar fins i tot un ramal ferroviari. A la Bòbila Vella es va mantenir un espai per fer aglomerat negre per recobrir vàlvules i canonades i, més tard, s'hi va endegar la producció de paviments de suro. Els paviments es feien amb aglomerat blanc (a partir de la barreja de serrill de suro amb aglutinants). Amb aquesta finalitat es va construir el forn de 27 metres de llarg que encara es conserva.