La dracma de Barkeno
El Servei d'Arqueologia de Barcelona demana ajuda a la ciutadania per localitzar una moneda valuosíssima que es va perdre durant la Guerra Civil espanyola
Només es coneix un altre exemplar així, però es conserva lluny d'aquí, a Dinamarca
Quan va començar la Guerra Civil espanyola, les obres del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) es van refugiar en terres gironines per protegir-les de les bombes. El 1939, van tornar a Barcelona. Totes? Doncs, per desgràcia, no. El museu, i en concret el seu gabinet numismàtic, va trobar a faltar una dracma ibèrica amb la inscripció “Barkeno”, del segle III aC. Una peça minúscula, que procedia de la col·lecció Pujol i Camps, però d'un valor immens perquè és pràcticament única. Només es coneix un
altre exemplar així, però es conserva molt lluny d'aquí, al Museu Nacional de Dinamarca.
Des de fa més de 70 anys, els experts no han deixat de preguntar-se on és aquesta moneda de plata que imita les dracmes gregues, com les d'Emporion. A l'anvers hi ha un cap femení i al revers, un cavall alat o Pegàs. On és? El Servei d'Arqueologia de Barcelona ha traspassat ara l'interrogant a la ciutadania perquè pugui aportar pistes que ajudin a trobar la peça, o si més no a saber alguna cosa del que va passar durant el seu trasllat forçat. Al seu nou web, www.arqueologiabarcelona.bcn.cat, hi ha un munt d'informació per estar ben alerta.
És la segona crida que es fa en el marc d'una campanya per recuperar peces arqueològiques desaparegudes, totes ben mítiques. A principi d'any, es va demanar col·laboració a la gent per seguir el rastre d'una estela amb una inscripció ibera que es va localitzar al call el segle XIX. De moment, es continua sense tenir-ne cap notícia, i als amants de l'arqueologia se'ls ha girat més feina perquè ara tenen una nova peça per localitzar: la dracma de Barkeno.
No és, sens dubte, una moneda qualsevol. És, ni més ni menys, la primera font on buscar l'origen del nom de Barcelona. Barkeno és la denominació més antiga de la ciutat que va fundar l'any 10 aC l'emperador Octavi August. Però des d'època prehistòrica el territori ja va ser ocupat. Tant el pla de Barcelona com els turons que l'envolten custodien restes dels ibers.
Gràcies a les últimes excavacions se sap que, a banda dels poblats del Turó de la Rovira i el Putxet, hi havia assentaments a prop de l'actual recinte històric de l'hospital de Sant Pau, al barri de la Sagrera a Sant Andreu i, fins i tot, a Ciutat Vella, a la plaça de la Gardunya i al carrer Ripoll. I, per descomptat, a Montjuïc, la zona on es concentra la major part de les restes d'època ibera de la capital catalana.