Ara que s'acaba de commemorar el 70é aniversari de l'alliberament de París pels aliats, un 24 d'agost de 1944, torna a ressonar amb força l'èpica en el nom de qui primer va entrar en la ciutat de la llum al comandament de la 9a divisió blindada de l'exèrcit francés, Amado Granell Mesado (Borriana, 1898-Sueca, 1972). Un valencià republicà que deixà per a la història una més de les moltes pàgines “anònimes” escrites pels herois que no pensaven ser-ho, ciutadans de a peu amb una vida com potser la de qualsevol altre que, en determinat moment, féu un gir de 180 graus.

De fet, qui vulga saber de la seua peripècia vital ho pot fer avui amb facilitat, no només pels articles que la premsa li ha dedicat sinó perquè la seua biografia, a grans trets, està a l'abast en internet.

La història de Granell era coneguda, com la de milers de republicans exiliats a França o les seues colònies nord-africanes que, fugint d'una guerra civil perduda, s'introduïren en una mundial. Tal com succeí als que ho feren a Rússia, vaja.

Tanmateix, encara que se sap que l'heroi valencià deixà engegades unes memòries, inacabades sobtadament per l'accident de tràfic que li costà la vida, i que en 2007 se publicara la seua biografia per mans de Rafael Torres, El hombre que liberó París. Amado Granell y los soldados de la Nueve (Ed. Temas de Hoy), sembla mentida que ningú li haja dedicat més atencions o reconeixements públics i fins i tot una novel·la, posem per cas, atesa la seua talla. Ja que la seua vida, més que veritat, sembla una ficció atesa la capacitat sobrehumana de supervivència de què féu gala.

Si un Joan de Vilaragut va merèixer, possiblement, que un Joanot Martorell es fixara en ell per a redactar Tirant lo Blanc, què no mereixerà aquest castellonenc de pro que es va enrolar en la Legió Espanyola, va participar activament en la defensa de Madrid i Castelló durant la Guerra Civil, s'exilià a Orà mitjançant el Stanbrook i s'allistà en la Legió Estrangera Francesa, va combatre contra l'Afrika Korps de Rommel, fou destinat a Anglaterra i participà en el Desembarcament de Normandia a la platja Utah, en l'alliberament de París, en la presa del Niu de l'Àguila de Hitler i arribà a la mateixa vorera del Rhin, rebent la Legió d'Honor de mans del seu cap, el general Leclerc.

Tanmateix, ací no acabà el seu periple per tal de contribuir a enderrocar la dictadura fins que, acovardit per les intrigues pròpies dels polítics, es retirà a l'anonimat i tornà a Espanya fins que morí accidentalment mentre viatjava a València per a tramitar la seua pensió d'excombatent en el Consolat de França.

Els francesos, que saben reconèixer els mèrits dels que han fet gran el país veí, també varen sufragar-hi la làpida al cementeri suecà. El record d'aquest valencià, però, encara està viu entre familiars, amics i republicans que li reten honors i admiració en aniversaris com aquest. Al capdavall, la història de Granell és la de milers i milers de republicans que, com dèiem, o no tingueren la mateixa sort o que emigraren per a veure's de bell nou immersos en l'horror de la guerra.

Per Amado Granell i els que deixaren la vida per una causa justa.