Pal i pastanaga. Els polítics mostren la cara més amable que poden i ofereixen caramels, com van tractar de fer ahir Nick Clegg, viceprimer ministre, i Gordon Brown, ex-premier laborista. I els mercats, com de costum, mostren la pitjor: especulativa i alarmista.

Escenaris apocalíptics en bona part dels comentaris de la premsa que s'edita a Londres i a Escòcia, esbombant que “queden dies per salvar la unió”, i una proposta mig embastada i encara poc definida de més poders per a Holyrood si el 18 de setembre surt no, van marcar ahir la campanya escocesa. Una jornada que va veure com es produïen sacsejades en els mercats i en què la lliura va caure fins als nivells de novembre del 2013. En paral·lel, l'unionisme es va esforçar a recuperar l'alè perdut.

I mentre Alistair Darling, el cap de la campanya Better Together, desmentia cap sentiment de pànic per l'enquesta de diumenge, en un intent de tornar a atraure els votants laboristes al camp del no, Gordon Brown va començar un tour de sis dies per difondre el missatge pro unió. I en primer lloc va anunciar que el seu partit vol tenir un esborrany de legislació enllestit a finals de gener en què s'inclogui un acord perquè Edimburg controli bona part dels impostos generats a Escòcia i en què es comprometin 1.700 milions de lliures per a beneficis socials en habitatge.

El laborisme, però, no veu amb bons ulls lliurar tot el control de l'IRPF, com algunes informacions assenyalen que podrien sol·licitar conservadors i demòcrates liberals.

Nick Clegg, viceprimer ministre britànic i cap dels libdems, va insistir, en conferència de premsa a Westminster, en la ferma voluntat d'aprofundir en l'autogovern. “Volem lliurar més poders a Escòcia, però dins de l'estabilitat i la seguretat que el Regne Unit ofereix.”

Són de fiar les ofertes unionistes? La concreció de les mesures és feble encara. I una mica més quan el ministre del Tresor a l'ombra, el laborista Ed Balls, afirma, com va fer des d'Aberdeen, que no hi haurà un comunicat únic dels tres grans partits per comprometre's a tornar més poders a Escòcia: “El que tenim són tres partits, cadascun dels quals amb propostes diferents, però amb la determinació comuna de dir als escocesos que si voten no, tindran el millor dels dos mons, perquè hi haurà més devolució i mantindrem la unió. No crec que ningú parli ara d'un manifest conjunt dels tres partits.”

Tants dubtes, i sobretot el fet d'haver-se tret de la butxaca una proposta d'última hora, podrien costar cars a la unió, agafada a contrapeu en la recta final fins al 18-S.

Amb tot, si hi ha dubtes sobre l'eficàcia d'aquests anuncis davant del que sembla un augment continuat de les expectatives independentistes, les reaccions dels mercats podrien infondre por entre els encara indecisos o entre els menys convençuts i finalment inclinar la balança cap al cantó del no.

El joc de l'estratègia alarmista és tal que fins i tot la ja prou esbiaixada BBC quan del referèndum es tracta va adoptar ahir un posat encara més extrem. La cadena pública no es va cansar de repetir, per ràdio, televisió i web, que, si guanya el sí, el Royal Bank of Scotland (RBS) anunciaria l'immediat canvi de seu social, d'Edimburg a Londres.

Un bombardeig que es va acompanyar d'informacions de l'evaporació de milions de lliures a la borsa a causa del descens en picat de la cotització dels títols de Lloyd's (en va perdre 1.200) i RBS (513), així com de l'energètica escocesa SSE (400 milions).

Fins i tot des de l'altra banda de l'Atlàntic, en el seu article de The New York Times, el Nobel d'Economia Paul Krugman també s'afegia a la festa: “Tinc un missatge per als escocesos. Tingueu por, molta por. Els riscos d'anar sols són enormes. Podeu pensar que Escòcia es podria convertir en un altre Canadà, però és molt probable que s'acabi convertint en una Espanya sense la llum del sol.”

Com a cirera del pastís, però, el dia també va incloure un toc rosa, potser per desdramatitzar la tensió que viu Westminster o perquè el destí ho ha volgut així. La parella reial que formen Guillem i Caterina va anunciar a mig matí que esperen el segon fill, un nadó en què ja s'han dipositat potser massa esperances, com recollia l'editorial del vespertí Evening Standard: “En qualsevol moment, la notícia que la duquessa de Cambridge està esperant un altre nadó seria joiosa, però en aquests moments és especialment benvinguda. Podria el nadó salvar el referèndum escocès, com els usuaris de Twitter suggereixen?”

Alex Salmond es va limitar a felicitar la parella, mentre que la número dos del govern, Nicola Sturgeon, continuava fent campanya a Glasgow, ahir en companyia de l'estrella de The good wife, Alan Cumming.

Si Sturgeon insistia en la necessitat de posar els “afers d'Escòcia en mans escoceses”, entre altres coses per “protegir el servei nacional de salut”, Cummin, que no té vot en el referèndum perquè no resideix a Escòcia, va assegurar: “Sóc aquí per ajudar en l'última empenta i per encoratjar els votants laboristes de tota la vida, com jo, a escoltar el cor i votar sí.”