Sarah Jessica Parker va insistir el maig passat que Oscar de la Renta firmés la cua del vestit que li havia confeccionat per assistir a la gala del Metropolitan Museum en honor del que està considerat el primer gran couturier dels EUA, Charles James. La icona de moda de Nova York va retre així un homenatge llavors inesperat al dissenyador dominicà, que lluitava contra el càncer des del 2006 i que dilluns va morir a la seva casa de Connecticut als 82 anys. El vestit de l'actriu era un espectacular disseny inspirat en les creacions més glamuroses de James, que coincidia plenament amb el seu propi imaginari. Perquè si Oscar de la Renta volia aconseguir alguna cosa, era embellir les dones. Ho feia amb dissenys de costura originals, coloristes i elegants tant de dia com de nit, però passarà a la història pels seus vestits de gala, sumptuosos i farcits de volants, que enamoraven les catifes vermelles dels premis de Hollywood i els vestidors de les primeres dames presidencials.

Tot i que als inicis va intentar ser un pintor abstracte (va estudiar a l'Acadèmia de San Fernando de Madrid), va fer el primer pas cap a la moda en fer el disseny del vestit de presentació en societat de la filla de l'ambaixador dels EUA a l'Estat,que va aparèixer a la portada de Life. Va aprendre als tallers de Balenciaga i als de Lanvin i va començar a treballar en la casa d'alta costura d'Elizabeth Arden a Nova York. Es va establir pel seu compte el 1965, un temps en què va conèixer una de les seves muses, Naty Abascal, que ahir el recordava com una persona “amb un cor enorme com no n'hi havia altre al món”. Una altra de les seves models, Eugenia Silva, el plorava: “Em vas ensenyar a no tenir por i a aprofitar cada segon.”

En la dècada dels seixanta va crear vestits força extravagants i luxosos, fins que es va consolidar com a creador de alta costura imprescindible per a la jet-set, igual que Carolina Herrera, amb qui comparteix orígens del sud i sofisticació. Tots dos formen part de la gran família de la moda novaiorquesa i els seus noms són part indissociable de la setmana de la moda, a la qual no va faltar tampoc aquest setembre. El 13 d'aquest mes va assumir la direcció creativa de la firma Peter Copping (abans a Nina Ricci), tot i els insistents rumors que el seu successor seria John Galliano.

Jackie Kennedy, Nancy Reagan, Hillary Clinton i Laura Bush (que va dur un disseny seu en el ball de inauguració del mandat del seu marit) van ser seguidores del seu concepte de glamur modern i sensual allunyat d'avantguardes trencadores. En canvi, amb Michelle Obama la relació no va ser fluida. A la primera dama actual no semblen agradar-li gaire els amplis volums ni les llargues i brodades faldilles. A més, va preferir omplir el seu armari de peces firmades per joves creadors nord-americans i altres alternatius poc coneguts o cadenes de moda com a manera de potenciar la indústria del país. Alguna vegada Obama també vesteix peces de firma europea, com el McQueen que va lluir per sopar amb el president de la Xina. Llavors, paradoxalment va ser el mateix De la Renta qui li va recriminar que no vestís d'algun jove creador xinès-americà. També la va renyar per haver saludat la reina d'Anglaterra vestida amb una jaqueta de punt. Quan Mango el va convidar a Barcelona per presidir els seus premis de moda el 2009, comentava l'anècdota traient-li importància. Deia que les dones que marquen tendència són les del carrer i assegurava que Michelle havia demanat un vestit al seu fill, Moisés, que segueix les seves passes però fora de la firma. Moisés (adoptat en néixer i ser abandonat el 1984, quan Oscar tenia 52 anys i estava casat en segones núpcies) havia firmat una col·lecció de samarretes per a Mango.