El foc és, probablement, el millor antídot per al foc. Després de la pluja, és clar. Tota la resta de la batalla contra les flames es troba ja en el terreny de la minimització de riscos.

Els Bombers ja fa molts anys que no son només apagafocs ni salvapersones, són agents de prevenció, educadors, transmissors d'experiències i, sobretot, grans coneixedors del seu enemic. Tant que l'han adoptat com a gran antídot de si mateix: usen les flames preventivament contra el foc incontrolat i destructor. Partint del principi que sense element combustible no hi ha combustió, les cremes són una eina immillorable. Així, doncs, quan fuig la calor i el vent, els Bombers ja es preparen per un nou estiu. Lluny de recloure's als parcs, assagen.

Aquesta setmana, aprofitant una finestra meteorològica favorable, es van efectuar uns exercicis de crema en terrenys públics al municipi de Torroella de Montgrí. El punt de trobada era a l'esplanada de Sobrestany, a tocar de Bellcaire, a peu del massís. Hi participaven agents de parcs pròxims, com ara Torroella i Girona, i també l'elit dels vigilants de foc catalans, els GRAF (Grups de Reforç d'Actuacions Forestals), uns tècnics altament especialitzats en les tasques més delicades d'aquesta feina. Els GRAF van néixer l'any 1999 –un any després dels grans focs de la Catalunya central– i entre les seves responsabilitats figuren des de l'atac al foc forestal al treball de prevenció anomenat foc tècnic.

El sotsinspector dels Bombers Edgar Nebot va dirigir els tres exercicis previstos. Tothom arribava amb les ordres apreses. “Som-hi!” Els camions es van situar prop dels punts d'aigua i la resta va enfilar camí amunt fins a Roc Ferran. Segona aturada, aparcament i a peu fins a trobar la parcel·la d'actuació, un terreny molt irregular, pedregós, amb vegetació de mig metre. Cinc minuts a peu i tot a punt. L'objectiu: cremar matoll, d'una banda com a pràctica i, de l'altra, per deixar l'espai a punt per a la pastura, un altre dels mecanismes de control del combustible, una nova acció de minimització de riscos de foc.

“Fem reunió”, proposa Nebot. Ningú dubta, només es veuen accions decidides. Tothom fa un pas enrere, es gira i l'encerclament del comandament és automàtic. Nebot explica l'objectiu de la pràctica i posa en antecedents tothom. “Provarem la cabra mecànica”, anuncia, un màquina desbrossadora eruga de petita mida que ha d'estalviar la feina d'obertura de vies per tirar mànegues als GRAF. Els seus inventors l'anomenen Dronester, un giny de l'empresa Vallfirest.

L'organització és precisa. L'Eduard és el cap d'ignició, el responsable de dirigir les torxes –els que provoquen l'encesa–; en Joan fa de guaita, que és qui controla des de la posició més endarrerida i ofereix a través del transmissor a tots el bombers la informació meteorològica a l'instant. El cap de crema, per damunt de la resta, és en Gerard, que està supervisat pel cap de control, que vigila que el foc no surti del perímetre. Abans de començar, l'Eduard transmet indicacions: “L'objectiu no és fer metres. Això
és un exercici. Ens plantejarem la maniobra d'entrar i sortir les torxes en funció de les necessitats. Quan definim el perímetre, necessitarem algú més que ens dibuixi les llengües.”

Tot plegat comença amb el Dronester obrint el minúscul tallafoc. A una banda, fan el foc de test, la primera encesa que permet preveure com correrà el foc. L'operatiu funciona com un rellotge. Es mastega concentració. No hi ha tensió. Fa respecte ser-hi tan a prop. Labasarda fuig del cos quan t'adones que ets envoltat d'àngels de la guarda.