Sóc un dels milers d'usuaris que –no per voluntat sinó per necessitat laboral– fan un trànsit recurrent del peatge de l'autopista C-33 situat a la població de Mollet del Vallès. Aquesta situació representa que, per fer vuit quilòmetres de recorregut per aquesta via, he de pagar un cànon mensual d'aproximadament 30 euros, i en canvi l'any 2011 disposava de la possibilitat d'accés gratuït amb un número mínim de trànsits mensuals. Cert és que es va crear un carril VAO i un servei gratuït per a cotxes de tres ocupants o més. Però en el meu cas particular –i en el de molts altres de ben segur que també– jo acostumo a transitar sol per necessitat (no per voluntat). La qüestió és que la tàctica sembla haver funcionat: ens donen trànsit gratuït als usuaris habituals durant un cert temps, creen un carril VAO modificant els criteris de gratuïtat (pels que no disposem de cotxe ecològic i viatgem sols, és a dir, la majoria) i passem així a pagar nosaltres aquesta inversió; la jugada perfecta. Però, el que més estrany i paradoxal em resulta d'aquesta situació és que a ningú sembla importar-li. Hem deixat de queixar-nos, de reivindicar la gratuïtat d'aquest peatge abusiu com fèiem abans i no sé quin és el motiu, si avui encara resulta més injust per molts seguir pagant dia rere dia un peatge més que amortitzat.