El llibre que relati l'estira-i-arronsa que mantenen el govern de Badalona del PP i les forces de l'oposició per rellevar el conseller delegat de Badalona Comunicació acabarà tenint més pàgines que El Quixot. Cada dia s'hi afegeix un nou capítol i sembla que el final de la història encara trigarà unes setmanes a desvelar-se.

L'episodi viscut ahir és d'aquells que passaran a la història. Al migdia, l'alcalde Xavier Garcia Albiol havia convocat una junta general extraordinària de Badalona Comunicació (hi són presents els 26 regidors més el batlle) amb la finalitat d'exposar “un informe” que l'oposició, amb majoria a la sala, desconeixia. Dimarts al vespre, les forces de l'oposició (PSC, CiU i ICV-EUiA) van pactar plantar Albiol perquè en l'ordre del dia de la junta general no havia inclòs el cessament de l'actual conseller delegat de Badalona Comunicació i comissari polític d'Albiol, Alberto Fernández Saltiveri.

Es desconeix si el comportament de l'oposició va donar peu a una rebequeria d'Albiol o ja tenia presa la decisió d'abans, però l'alcalde va aprofitar l'absència dels seus rivals, i la majoria a la sala que aquest fet li donava, per destituir els tres representants del PSC, CiU i ICV-EUiA al consell d'administració de Badalona Comunicació. Aniquilava així la pluralitat política dins l'òrgan de direcció de la societat municipal, ja que, automàticament, Albiol va nomenar tres representants més del PP: els regidors Ramon Riera i Juan Fernández, a més de Rosa Delamo, càrrec de confiança dels populars.

Actualment, els set representants polítics que integren el consell d'administració de Badalona Comunicació són persones afins al PP. No es pot portar endavant, així doncs i mentre la composició no torni a variar, el cessament d'Alberto Fernández Saltiveri, l'home que va censurar un fragment de L'estaca en la gala de clausura del festival Filmets. L'oposició va engegar ahir mateix la maquinària per tornar al full de ruta pactat.

Govern i oposició han encetat ara una cursa emparant-se en la llei que els és més favorable. I és que, mentre l'alcalde de Badalona defensa que el relleu que preveuen el PSC, CiU i ICV-EUiA “és il·legal a banda d'una deslleialtat institucional”, l'oposició té clar que tenen la llei de part seva. Garcia Albiol mira cap a l'article 16.2 dels estatuts que regeixen la societat Badalona Comunicació, que indica que “els membres del consell d'administració seran nomenats a proposta de l'alcalde”. L'oposició, per la seva banda, s'aferra a la llei de societats anònimes perquè, segons defensen, “és de rang superior” alhora que els “dota d'eines per impulsar el canvi”. En les pròximes setmanes es dilucidarà quina de les dues parts té raó.

De moment, el que no podrà esquivar Garcia Albiol és la pluja de crítiques que li ha caigut a sobre després que, a ulls de l'oposició, hagi trencat tots els ponts de diàleg. El regidor del PSC i exalcalde de Badalona Jordi Serra qualifica de “desmesurada, il·lògica i una mica dictatorial” la reacció d'Albiol, i encara més quan les gestions per rellevar Fernández Saltiveri “són políticament correctes i legalment possibles”. Pel convergent Ferran Falcó, la situació que s'ha generat posa en evidència que tenen “un greu problema de cultura democràtica” que els “acosta als moments més grisos” de la ciutat. El cap de files de CiU veu en la resposta de l'alcalde “una rebequeria de pati de col·legi” i es mostra convençut que l'oposició revocarà aquesta decisió. En els pròxims dies, probablement demà, tornaran a forçar la convocatòria d'una junta general extraordinària amb intenció de canviar diversos membres del consell d'administració de Badalona Comunicació.

Finalment, el representant d'ICV-EUiA, Àlex Mañas, no dubta que la intenció d'Albiol de blindar la majoria del PP al consell d'administració “no té cap recorregut” i considera que l'alcalde “està en un carreró sense sortida”. En un comunicat conjunt, l'oposició assegura que la decisió del govern del PP de Xavier Garcia Albiol “és un error polític gravíssim, que es girarà en contra del propi govern i que demostra una notable falta d'intel·ligència política”.