Esports

Records esgrogueïts

Des de la «prehistòria» no hi havia dos equips catalans masculins immersos en la lluita de la part alta en la màxima categoria del voleibol estatal com ho fan ara el SPiSP i el Barça

L'últim títol del voleibol català masculí el va obtenir l'Hispanofrancès en la lliga 1972/73 i tot i que res no fa pensar que la sequera s'hagi de trencar, perquè el potencial de l'Unicaja Almeria i el CAI Terol és ara mateix infinitament superior al de la resta, és irrefutable que feia molt de temps que dos conjunts catalans no se situaven a la part alta de la màxima categoria masculina com ho fan ara el SPiSP (3r) i el Barça (4t). Amb el títol consumat l'any 1973 amb el nord-americà Byron Shewman de gran estrella, el conjunt barceloní obtenia la seva tercera lliga i tornava a obrir les vitrines després d'haver-se endut cinc títols de copa (53, 64, 66, 67 i 68). De fet, les quatre primeres edicions de la lliga estatal van ser dominades pels catalans amb dos títols inicials del Picadero, amb jugadors com ara Serra, J. León, D. León, Oriol, P. Moyano, Rovira, Moreno, S. León, J. Moyano i Serra, i els dos següents per part de l'Hispanofrancès. En l'exercici 1968/1969, la lliga va agafar per primer cop el pont aeri i se la va endur l'Atlético de Madrid, que la va guanyar cinc vegades fins que el Real Madrid va treure el talonari i es va endur cinc lligues seguides entre el 1976 i el 1980 i va completar el seu palmarès amb una darrera el 1983. L'Hispanofrancès es va mantenir en l'elit durant la dècada dels seixanta i part dels setanta i els vuitanta. Entre el 1976 i el 1981 l'equip es va traslladar íntegrament a Sant Cugat i va obtenir tres subcampionats consecutius. La crisi del conjunt barceloní va iniciar-se el 1985 quan l'equip femení, en bloc, va marxar cap als Bombers. Va jugar l'última lliga de divisió d'honor el 1986. Un altre símptoma que el voleibol català ja havia perdut pistonada és que el Barça va renunciar a l'ascens a la màxima categoria el 1982. Els blaugrana van debutar en la màxima categoria en la campanya 1971/1972 i van obtenir el seu primer podi en la 1973/74, precisament amb Shewman.

D'aquesta època, la darrera bona posició la va conquerir l'Hispanofrancès en l'exercici 1985/86, quan va acabar la lliga quart. Tot seguit, els problemes econòmics el van engolir i ja mai més va militar en la màxima categoria. S'havia iniciat una llarga travessia pel desert que només va trencar el Bombers, que en la temporada 1988/1989 va ser tercer i en la següent va donar l'última gran sorpresa del voleibol català quan va eliminar el totpoderós Son Amar en la semifinal de la lliga per 2-0 i es va plantar a la final, en la qual va perdre clarament contra el Constructora Atlántica canari. El macedoni Vladimir Bogoevski, que posteriorment va obtenir com a tècnic l'ascens amb el Sant Pere i Sant Pau el maig del 1996, era el jugador i a la vegada l'entrenador d'aquell equip mític en què hi havia un jove que despuntava i que posteriorment seria el millor del món: Rafa Pascual. El segon col·locador era un altre novell que també marcaria una època, Cosme Prenafeta. Hi militava també un altre internacional iugoslau, Djorcevski, que es va lesionar i no va disputar la final. Completaven la plantilla Lóbez, Arregui, Rodríguez i el jugador de Roses Xavi Bosma, plata a Atenes en vòlei platja.

La laboral de Tarragona.

Un dels cursos que millor exemplifica el domini català en els primers anys de vida del voleibol estatal és la lliga 1966/67, la tercera que es va disputar. Se la va endur l'Hispanofrancès amb deu triomfs i cap derrota i el subcampió va ser la Universitat Laboral de Tarragona amb 7/3. El Picadero va ser quart i l'Antorcha de Lleida va obtenir el sisè lloc. Va ser la primera lliga que es va jugar amb un grup únic. L'equip tarragoní, inestable perquè depenia dels estudiants que acollís en cadascun dels cursos, es va retirar en la temporada posterior després de tres temporades a dalt.

La Penya, també.

En la temporada 1976/77, el títol se'l va endur el Madrid, i l'Atlético de Madrid va ser subcampió. El Sant Cugat va quedar tercer, el Bombers va ser sisè i la gran curiositat és que el Joventut de Badalona va acabar setè i es va salvar en la darrera jornada amb un triomf a la pista del Bombers (2-3). L'equip estava format majoritàriament per exjugadors del Barça.

Sant Cugat 3 - Madrid 0.

Un dels triomfs històrics del voleibol català va ser el que va conquerir el Sant Cugat el 1979 contra el Madrid (3-0) i amb el qual va trencar la imbatibilitat dels blancs, que feia tres temporades i mitja que no perdien.


El quart lloc del SPiSP del 2000 va ser el punt més àlgid de la travessia pel desert


Des del 1973, cap equip català obté un títol. El Bombers va ser subcampió ara ja fa vint anys


La primeres dues lligues les va guanyar el Picadero i l'Hispanofrancès en va agafar el relleu

TOTS ELS EQUIPS CATALANS EN L'ELIT

1964/1965
. Picadero (1r), Hispano (2n Gr. A), U. Laboral (3r Gr. A), A. Lleida (4t Gr. A).
1965/1966
. Picadero (1r), Hispano (2n Grup A), U. Laboral (3r Gr. A), A. Lleida (4t Grup A).
1966/1967
. Hispano (1r), U. Laboral TGN. (2n), Picadero (4t), A. Lleida (6è).
1967/1968
. Hispano (1r), Picadero (2n), A. Lleida (6è), U. L. TGN (8è i retirat)
1968/1969
. Hispano (2n), Picadero (3r), Ll. Mundet (6è), A. Lleida (8è)
1969/1970
. Picadero (2n), Hispano (3r), CN Badalona (6è), Mundet (7è), SF Barcelona (8è).
1970/1971
.Hispano (3r), Picadero (4t), CN Badalona (7è).
1971/1972
. Hispano (3r), Barça (4t), CN Badalona (6è).
1972/1973
. His. (1r), Barça (4t)
1973/1974
. Barça (3r), Hispano (4t), A. lleida (10è).
1974/1975
. His.(4t), Barça (5è).
1975/1976
. Hispano (4t), Bombers (6è).
1976/1977
. Sant Cugat (3r), Bom bers (6è), Joventut (7è).
1977/1978
. Sant Cugat (2n), Bombers (7è).
1978/1979
. Sant Cugat (2n), Bombers (6è), Col·legi Alpe ((9è)
1979/1980
. Sant Cugat (2n), C. alpe (8è), Bombers (11è).
1980/1981
. Sant Cugat (3r), C. Alpe (6è), AE Sarrià (11è).
1981/1982
. C. Alpe (6è), Hispano (8è).
1982/1983
. Hispano (5è), C. Alpe (9è).
1983/1984
. Hispano (5è).
1984/1985
. Hispano (6è).
1985/1986
. Hispano (4t).
1987/1988
. Bombers (5è).
1988/1989
. Bombers (3r).
1989/1990
. Bombers (2n).
1990/1991
. Bombers (7è).
1994/1995
. Catalònia (5è).
1996/1997
. SPiSP (9è).
1997/1998
. SPiSP (8è).
1998/1999
. SPiSP (7è), L'Hospitalet (10è).
1999/2000
. SPiSP (4t) i L'Hospitalet (10è).
2000/2001
. SPiSP (11è).
2001/2002
.SPiSP (13è).
2003/2004
. SPiSP (7è).
2004/2005
. SPiSP (7è),Lleida (11è)
2005/2006.
Lleida (8è), SPiSP (13è i descens)
2007/2008.
SPiSP (9è)
2008 / 2009
. SPiSP (5è) i Barça (9è)

Toni Alemany, omnipresent

Toni Alemany, l'actual tècnic del Barça, ha estat present en diversos dels últims projectes del voleibol català. Va ser tècnic de l'Hospitalet i, anteriorment, havia estat un dels homes forts del Catalònia Roca en l'exercici 1994/1995. Quan era més jove va formar part de l'equip dels Bombers que va obtenir el subcampionat de lliga.

L'Atlético, sembla estrany

Fundat el 1966 arran de la fusió amb el Salesianos d'Atocha, l'Atlético de Madrid va guanyar cinc lligues (69, 70, 71, 74 i 75) i cinc copes (70, 71, 72, 74 i 75) fins que va dissoldre la secció el 1977. En la campanya 1983/1984 la va engegar de nou amb un tercer lloc en la lliga i en la copa, però, el president, Santos Campano, va retirar l'equip.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.