Més sagrada i tossuda que la Constitució –de la qual avui es fa una celebració que no compartim– ho és la història. I la història dóna la raó a les reivindicacions dels catalans, que des de la derrota del 1714 no hem parat d'esforçar-nos per mantenir la nostra dignitat nacional i la nostra supervivència com a poble, buscant un encaix que per part espanyola únicament ha rebut el cop de porta com a resposta.

Precisament amb aquest títol, “Cop de porta”, iniciem avui la publicació d'una sèrie que ens submergirà en els documents i els testimonis de tres segles d'infructuosa recerca d'una entesa impossible. L'historiador i periodista Pere Bosch i el periodista i escriptor Andreu Mas ens acosten a través del seu treball als personatges que han viscut aquests fets històrics i als escenaris on han tingut lloc. Cambres parlamentàries, àmbits empresarials, espais de cultura, diaris i arxius serveixen per constatar les iniciatives catalanes encarades a trobar un acord i els esforços espanyols destinats a fer-les fracassar de forma sistemàtica. Una crònica del naufragi de la tercera via com a instrument per encarrilar les aspiracions sobiranistes d'uns ciutadans que la metròpoli ha tractat sempre com a simples súbdits.

I d'aquest viatge en el temps que va del segle XVIII fins als nostres dies crida l'atenció la repetició gairebé calcada dels mateixos arguments contraris al reconeixement de la realitat catalana. La persistència catalanofòbica que sempre ha vist la nostra llengua com una amenaça i les nostres aspiracions polítiques com la insolència intolerable d'un poble que voldrien resignat a viure com una colònia.