La desmemòria de la història
fosses · La Generalitat inicia una campanya per a la prospecció de la serra de Riés, a l'Alt Penedès, i l'anàlisi de les restes humanes que s'hi localitzin cossos · Es calcula que hi podria haver fins a 29 persones enterrades calendari · Es durà a terme durant el 2015
“Volem passar el full de la història, però no el volem passar en blanc.” És el que reclama l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC), que assegura que, “per reconciliar-nos com a societat, hem de conèixer el passat, ens agradi o no ens agradi”.
El 14 de gener del 1939 els franquistes van conquerir Tarragona. No va ser fins al dia 26 d'aquell mes que les tropes van arribar a Barcelona, però l'avenç entre una ciutat i l'altra no va ser plàcid. Durant el recorregut els franquistes es van trobar petits focus de resistència. Un d'aquests flancs va ser a la serra d'Ordal –als municipis penedesencs de Subirats, Olesa de Bonesvalls i Avinyonet–, on s'havien preparat trinxeres. La 196a Brigada Mixta republicana, procedent de Madrid i traslladada a Catalunya per via marítima, va ser portada a Ordal per aturar l'arribada de les tropes a la Ciutat Comtal. Aquesta brigada republicana va intentar resistir l'avenç, però les tropes franquistes van arribar abans del previst i van encerclar els soldats. Els combats van deixar un rastre de morts important. Segons relata l'exèrcit franquista en el seu diari d'operacions, unes 45 persones haurien perdut la vida en aquella batalla.
L'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP), en el seu informe Les fosses de la Guerra Civil al Penedès, explica que podrien existir fins a 21 fosses repartides per la serra d'Ordal, amb una càrrega de 29 cossos enterrats. Per tal d'arribar a aquesta informació, l'IEP va buscar fonts documentals tant de franquistes com de republicans. Però el que els va donar més pistes per fer aquesta localització –segons explica Ramon Arnabat, president de l'IEP– va ser “parlar amb la gent gran del territori”. En recórrer les poblacions que formen part de la serra d'Ordal, es van trobar amb molta gent gran que no només “recordava perfectament els fets”, sinó que de vegades fins i tot sabia “exactament on eren les fosses”. El president de l'IEP explica que, com que van ser morts en combat i els cossos sense vida van quedar al mig de les muntanyes, els franquistes que havien ocupat la zona van ordenar que fossin enterrats en diverses fosses comunes a les mateixes muntanyes del Penedès.
Però, tot i que alguns veïns de la zona coneixien l'existència d'aquestes fosses, no va ser fins a principis del mes de març que es van produir les primeres troballes fortuïtes de restes humanes a la zona de la serra de Riés –que forma part de la serra d'Ordal–. Arran d'aquestes troballes, es va considerar probable que hi hagués altres restes a la zona i es va acordar, amb les institucions jurídiques corresponents, una intervenció d'urgència. Va ser aleshores que es van descobrir dues fosses amb quatre cossos i diversos objectes. Entre els cossos hi havia el d'un noi de 18 anys i el d'un altre noi de 19. Els objectes eren, majoritàriament, bales, que després de diversos treballs antropològics es van datar de la Guerra Civil.
Segons Miquel Puig, director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, aquesta campanya es podrà dur a terme perquè s'han donat les condicions necessàries per poder començar un exercici d'aquestes característiques. En primer lloc, ja eren “a la zona”, és a dir, ja s'havien trobat una sèrie de cossos a Ordal, fet que incrementava les possibilitats que se'n poguessin trobar d'altres. En segon lloc, existien fonts històriques com les de l'IEP que avalaven aquesta possibilitat. Però un altre factor no menys important és que també hi havia un consens entre la gent del territori i els alcaldes per començar aquesta campanya. “No sempre és fàcil que totes aquestes condicions es donin davant l'existència d'una fossa”, explica Miquel Puig. Hi ha llocs on els fets de la Guerra Civil espanyola “estan ben superats i ben assimilats per la població”, però en altres zones, “encara avui dia”, 75 anys després, “són vigents” i provoquen certes discrepàncies.
L'ARMHC considera que com a societat tenim una assignatura pendent: “Posar-nos en pau amb la nostra història.” Segons una portaveu de l'associació, l'amnistia que es va fer durant la Transició espanyola no va resoldre el problema. La llei de l'amnistia firmada el 1977 tenia com a objectiu eliminar qualsevol efecte jurídic que pogués fer perillar la consolidació del nou règim. Reconeixen que en aquell moment s'havia de “mirar endavant i no endarrere”, però aquella “modèlica Transició espanyola, que diuen alguns, va deixar moltes coses pel mig”. També denuncien que “la història és dels vencedors”, ja que la dels vençuts “no s'explica mai” i afirmen que la història que explica la Guerra Civil espanyola és una “desmemòria”.
És per això que valoren positivament que s'exhumin fosses. Expliquen que, per a les famílies, trobar la fossa, i per tant el cos, és el més “significatiu”. Personalment, és una qüestió emocional molt important, perquè “es tanca un dol”. Però, per l'associació, el més important és explicar la història i saber per què aquestes persones van morir en circumstàncies violentes. És important saber la veritat i deixar un bon llegat a les generacions futures: “És un dret que tenim.”
En el cas català, asseguren que és difícil fer exhumacions de fosses, ja que “quan obres una fossa no saps quines persones seran”. Hi ha llocs on és més senzill, perquè “tenen les famílies controlades i identificades”. Expliquen, en canvi, que a Catalunya, com que la majoria de fosses comunes són de soldats, “és més complicat” trobar els familiars. Des de l'associació es pregunten: “Si tens les restes però no saps qui són els familiars, què en fas?”
Malgrat aquest impediment, l'ARMHC considera que és molt important que “es comencin a fer” aquest tipus d'actuacions, ja que a Catalunya “se n'han fet poques”. Segons el registre de la Generalitat, encara hi ha 4.600 desapareguts, dels aproximadament 30.000 que van desaparèixer entre els anys trenta i quaranta del segle passat.
El 2008 Gurbs va ser la primera fossa oberta a Catalunya, en aplicació d'aquesta llei de la memòria històrica. Les feines d'exhumació de la fossa van permetre localitzar les restes de tretze persones i altres objectes de la guerra com ara bales, botes i culleres. Però la fossa de Gurb també va ser transcendental per a una altra llei, en aquest cas d'àmbit català, ja que va servir com a prova pilot per a la llei de fosses, que el Parlament va aprovar un any més tard.
Va ser així com el 2009 el Parlament català va aprovar la primera llei de l'Estat sobre fosses comunes, l'objectiu de la qual era dignificar i localitzar les restes de les persones desaparegudes durant aquest període de la història. La llei reconeixia els drets dels ciutadans a obtenir informació sobre el destí dels seus parents desapareguts, a dignificar i senyalitzar el lloc de l'enterrament i, en el cas corresponent, a recuperar-ne les restes.
La normativa incloïa també la possibilitat que el govern sufragués l'obertura de la fossa comuna, sempre que hi hagués una demanda dels familiars dels desapareguts o d'una institució o entitat dedicada a la recuperació de la memòria històrica. A més, un comitè tècnic hi havia de donar el vistiplau després de comprovar que hi havia fonts documentals que n'avalaven l'existència. Finalment, un cop fets aquests dos passos, la Generalitat decidia si es feia càrrec de les despeses.
Posteriorment, es van fer diversos treballs a Gandesa, Torrebesses, la Pobla de Massaluca, Corbera, Seròs, la Fatarella i Aldover. Tot i això, van ser anys de poca activitat, ja que es va retallar la partida pressupostària destinada a l'exhumació de fosses. No va ser fins a les acaballes del 2013 que es va aprovar en seu parlamentària una moció que demanava al govern la creació d'un banc d'ADN per identificar les víctimes desaparegudes durant la guerra. Els bancs d'ADN s'encarreguen d'extreure i emmagatzemar mostres de sang dels familiars de desapareguts interessats a localitzar-ne les restes. En cas que es trobés el cos, es podria comparar amb l'ADN del banc i retornar-lo als familiars.
