Impost de successions poc europeu
Foment del Treball insisteix que cal equiparar l'impost als estàndards internacionals
Vol que es rebaixin els tipus i s'elevin els mínims exempts
Per la patronal, frena moltes inversions
no penalitzi
Europeus en algunes coses, i a la cua en moltes altres. Encara cal fer molts deures en tributació per equipar els impostos als estàndards internacionals, segons la patronal Foment del Treball, que insisteix que cal una reforma en profunditat de l'impost de successions i donacions que inclogui una baixada dels tipus impositius i una pujada dels mínims exempts, segons un estudi de l'entitat.
Segons l'advocada Mercedes de Albert, autora del treball, la majoria de models europeus inclouen una escala impositiva progressiva, uns menors tipus impositius i beneficis fiscals per a les transmissions d'empreses familiars. A més, segons explica De Albert, es tracta d'un impost amb escassa importància recaptatòria, amb prou feines el 0,2% del producte interior brut (PIB). “La riquesa ha de ser gravada de forma raonable”, assegura l'autora del treball. “És una figura necessària però conforme als models internacionals i modulada”, defensa De Albert.
A l'Estat espanyol el tipus mínim d'aquest impost cedit a les autonomies és actualment del 7,65%, i el màxim arriba al 81,6%, tot i que depèn del valor de la base imposable, del grau de parentiu amb el transmissor i del patrimoni previ del beneficiari.
En el cas de Catalunya, Foment lamenta que la bonificació plena del 99% es preveu només per a successions i per al cònjuge, i no en el cas de les donacions o en les transmissions a fills o ascendents, en què la bonificació és progressiva.
La patronal és especialment crítica amb el tractament a Catalunya de les transmissions d'empreses familiars, ja que els descendents receptors d'aquests tipus de companyies només tenen accés a una bonificació en quota reduïda, a diferència del que passa en la majoria de les comunitats autònomes.
De fet, Mercedes de Albert reconeixia que “el contribuent busca l'optimització”, i assumia els casos d'empreses que han optat per “deslocalitzar-se” i moure la seva residència a Madrid per tenir accés a millors bonificacions en l'impost.
Mala reputació
“Aquesta no és una bona targeta de presentació”, assumia el president de la comissió d'economia i fiscalitat de Foment del Treball, Valentí Pich, que insistia que “els sistemes fiscals s'han de fer de forma global”, i recordava que a l'impost de successions i donacions se n'hi han d'afegir d'altres com el de patrimoni, el de béns immobles o la renda presumpta, per gravar, en molts casos, el mateix patrimoni.
El mateix president de la patronal, Joaquim Gay de Montellà, recordava que “cal buscar l'equilibri perquè els inversors actuals i els futurs trobin que l'esforç que fan té una prospecció de futur, perquè en cas contrari el que es genera és una pèrdua de motivació i interès per part de l'inversor i les famílies”. Segons explicava Salvador Guillermo, director d'economia i fiscalitat a Foment, actualment la donació s'està convertint “en un element que permet l'estalvi fiscal” en el cas d'herències i en el traspàs patrimonial.
Entre les mesures que proposa la patronal per alinear l'impost amb les tendències europees, destaca la supressió dels coeficients multiplicadors en funció del patrimoni preexistent, la reconsideració dels tipus de gravamen i l'ampliació dels mínims exempts per a familiars més propers, el manteniment del règim d'empresa familiar, la flexibilització dels terminis i mecanismes per al pagament de l'impost i l'harmonització del tribut amb la resta d'autonomies, de manera que s'arribi a un acord entre els marges de mínims i de màxims.
Per Foment, la reforma hauria de ser urgent i orientada a l'equilibri.
Les diferències entre els territoris
Si hi ha un abisme entre el model de tributació en aquest cas concret entre l'Estat espanyol i Catalunya amb la resta de països europeus i amb els de l'OCDE, també les diferències són importants entre les diferents comunitats autònomes. Així, per exemple, en el cas d'una donació de 800.000 euros en metàl·lic entre pares i fills (més grans de 30 anys i residents a l'Estat), es pagarien en impostos des de 2.000 euros si el cas passa a la Comunitat de Madrid fins a més de 208.000 euros si el cas es dóna a Andalusia, passant per més de 56.000 si passa a Catalunya o 42.000 si és al País Valencià. Cal tenir en compte que el de successions i donacions és un impost que les economies emergents no inclouen, llevat del Brasil, que li aplica un tipus màxim del 8%. A l'OCDE, deu dels 34 estats l'han suprimit (per exemple, Austràlia, Canadà, Mèxic, Suècia i Portugal) i és una figura eradicada en els països nòrdics perquè consideren que és pot redistributiu. A l'Europa dels Quinze només es va suprimir a Àustria (2008), Suècia (2005) i Portugal (2004), però sis dels 13 nous estats membres de l'Europa dels Vint-i-vuit ja no l'inclouen i, si ho fan, estan exemptes les adquisicions gratuïtes per als fills. Els experts internacionals en aquest tipus d'impostos recomanen una equiparació entre donació i successió, la reducció de tipus impositius i l'especial protecció dels patrimonis familiars, entre d'altres.
