El cisteller del poble i poblets de la rodalia de la Vall d'en Bas, en Romà Clota, el passat 29 de novembre va passar a celebrar el Nadal a l'estadi de la llum perenne. En Romà tenia un tracte afable amb tothom i sempre estava content, malgrat circumstàncies doloroses que va patir.

A la casa paterna era una festa quan l'avi deia: “Demà vindrà en Romà a fer cistells.” Petits i grans quedàvem encisats amb l'agilitat manual d'en Romà. Entrellaçava vims i canyes (simètricament ben laminades) i en un tres i no res l'avi disposava d'un cove nou per recollir palla i fruits del camp, i les dones, de cistells i paneres que els facilitava la dura vida del camp.

Aquest treball de cistelleria es donava també per tota la riba mediterrània, les terres valencianes i balears, i també la dominava alguna dona, que la feia tot guardant la mainadeta i tot cantant. També va contribuir a crear dites, refranys i cançons populars plenes de significat, enginy i sensibilitat, com ara: “Qui fa un cove fa un cistell”, significant que qui fa quelcom encara pot fer més; o “En tenia a coves”, indicador d'abundància; o “Volia agafar la lluna amb un cove”, per tractar d'un anhel un xic de somiatruites... i moltes altres més. Pel que fa a les cançons, en la majoria de treballs, especialment els col·lectius, s'acompanya la feina amb melodies. Del treball com el que feia en Romà, degué sorgir la cançó de Maria Cistellera: “Tu, que'n saps, de fer cistells, me'n faràs una panera per anar a collir clavells. Una rosa en tinc amb aigua, un clavell en tinc en fresc, la rosa per mon pare i el calvell pel meu promès.” Rosa que et dediquem, signe de la nostra estima i bon record que sempre et guardarem. Amb afecte, una neboda.