Si preguntem a qualsevol persona quins són els dolços típics d'Alcoi, segur que ens parlarà immediatament de les peladilles i dels pastissos de carn. I no li faltarà gens de raó. Però hui vull parlar dels canellons, la sopada, la coca de canonge, les monjàvenes, les rosquetes i els pastissets de moniato, que també són nostres i ben nostres, encara que no tinguen tanta fama com els altres.

La coca de canonge

També s'anomena coca en llanda perquè es cou en una llanda rectangular, de poca altura, però m'estime més utilitzar el nom de coca de canonge, perquè coca en llanda s'empra en algunes poblacions per a denominar altres tipus de coca que es couen també en llanda, com la coca amb tomaca i la coca amb farina, que són salades.

La recepta que conec de la meua família per a elaborar la coca de canonge és la següent:

Ingredients

Dos ous

Deu onces de sucre

Deu onces de farina de blat

Un gotet d'oli d'oliva

Un gotet de llet de vaca

Dues llimonades de paperet (dos paperets d'àcid tartàric i dos paperets de bicarbonat sòdic)

Canella en pols i corfa de llima ratllada

(Recordem que 1 onça valenciana equival a 29,58 grams)

Manera de fer-ho

En primer lloc abocarem les clares dels ous en un recipient adequat i les alçarem a punt de bescuit. Després hi afegirem els rovells i ho batrem tot. Lentament, i sense parar de remenar, hi afegirem el sucre, l'oli, la llet i l'àcid tartàric (paperet blanc), prèviament dissolt en una miqueta de llet que haurem tret del got. A continuació, i sempre sense parar de remenar, hi posarem la farina. Quan ja estiga tot ben mesclat, incorporarem la canella en pols, la corfa de llima ratllada i el bicarbonat sòdic (paperet blau), que també haurem dissolt en una miqueta de llet. Abocarem la pasta a la llanda i la ficarem al forn, que no haurà d'estar massa fort, fins que estiga ben cuita. I ¡bon profit!

Les monjàvenes

A Alcoi, una monjàvena és una espècie de bunyol que, en lloc de fregir-se, es cou al forn.

La pasta de les monjàvenes es fa amb farina, aigua, ous i oli d'oliva. També es pot emprar mantega, en lloc d'oli d'oliva. Aquesta pasta es cou al forn, després d'haver-li donat forma de bunyol amb una mànega de pastisser, i una vegada cuita se li posa sucre en pols per damunt. Les monjàvenes acabades de fer són molt toves i molt agradables de menjar.

El mot monjàvena és d'origen àrab.