Ja ho havia fet un cop en una escola de Barcelona, tinc una amiga que m'ho va proposar, i va ser increïble i divertidíssim. Jo havia de passar per les aules a donar caramels i recollir les cartes. Els nens tenen unes sortides per morir-se de riure.

Allà on llogaven el vestit no tenien sabates per a mi i jo portava les meves. I un nen va dir a la mestra: “El rei porta sabates del Carrefour!” Jo m'havia d'aguantar el riure, i li vaig dir: “Mira, el que passa és que venia descalç i en camell i em van dir que no podia entrar a la ciutat descalç ni en camell, i les vaig haver de comprar de pressa.”

A mi m'estranyava que pintessin la cara de la gent per fer de rei negre. Jo els deia: “Per què s'ha de pintar la gent si hi ha tants negres?” I em van dir: “Doncs si vols fes-ho tu!” La presidenta de l'associació de cubans de la qual formo part és de Blanes, i de seguida vaig dir que sí.

No, allà es considera una festa capitalista i consumista. Però hi va haver un temps que s'havia fet. Els meus germans grans havien vist cavalcades, però quan vaig néixer jo ja no es feien.

Cap problema, ja m'ho he emprovat tot, fins i tot les joies, és molt divertit. Ho recomano.