Després d'una dècada dalt d'escenaris teatrals (se la va poder veure a Mar i cel i Boscos endins, de Dagoll Dagom, així com en muntatges del Teatre Nacional com ara Barcelona i Liceistes i cruzados), l'actriu Anna Moliner (Badalona, 1984) prova fortuna com a cantant. “La meva vocació sempre ha estat clara: actriu, però la música és una passió important”, revela Moliner, que el mes vinent tornarà al TNC amb No feu bromes amb l'amor, d'Alfred de Musset. “En la meva família no hi havia ningú vinculat al teatre però la música em va arribar des que vaig néixer, ja que el meu pare era un superfan de Paul McCartney i Neil Young.”

Scents, el seu primer disc, cantat íntegrament en anglès per la gran influència que han tingut en ella cantants com ara Lisa Loeb i Jewel, recull cançons escrites en diferents períodes dels últims deu anys. “N'hi ha que parteixen d'un punt força insegur, d'uns temps en què no era actriu però volia ser-ho. I n'hi ha, també, que són fruit de l'experiència als escenaris. En teatre treballes amb el moment, la immediatesa, i això et fa qüestionar i conèixer-te diàriament. Tot el que m'ha donat aquesta experiència també ho he bolcat aquí.” Scents és un “disc optimista, vitalista i en positiu” amb emocions que Moliner guarda com si fossin un tresor. “El disc resumeix com he acabat trobant la felicitat, amb la qual cosa espero que aporti bon rotllo a qui l'escolti. Hi ha cançons que són recordatoris cap a mi mateixa i que em fan no oblidar coses que vaig descobrir i que em van ajudar a créixer.” Posar veu a les seves pròpies emocions, no pas mitjançant el personatge d'una obra de teatre, d'altra banda, li provoca a Moliner més “impressió”. “En teatre també hi ha molt de tu, perquè treballes els personatges amb les teves emocions i valors, però quan cantes les teves cançons ja no hi ha cap mena de bombolla de protecció. És un pas que em calia fer com a artista. Defenso uns valors a l'escenari, però també tinc coses a dir.”