Amb una àmplia majoria de 121 vots a favor (CiU, ERC, el PSC, el PP, ICV i la CUP) i 9 abstencions (Ciutadans) es va aprovar ahir la nova llei de règim especial de la Val d'Aran. La votació al Parlament va ser rebuda per una llarga ovació d'aplaudiment per part de desenes d'alcaldes, regidors i consellers aranesos presents a la tribuna del públic, ovació que va ser corresposta pels mateixos diputats. “És un dia històric en què es renova el pacte bilateral entre l'Aran i Catalunya”, va dir el diputat aranès Àlex Moga (CiU), un dels ponents de la nova llei.

El síndic (màxima autoritat política i president del Conselh Generau de la vall), Carlos Barrera, va seguir el debat des de la tribuna, al costat del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i en sortir de la sessió va declarar que la llei “satisfà les legítimes aspiracions dels aranesos” i es va felicitar perquè els partits catalans “hagin interioritzat l'exercici del dret a decidir, que no es pot negar a ningú”.

I és que aquest punt, el del dret a decidir, introduït en una disposició addicional de la llei, va ser un dels que van generar més debat. El PP va reclamar votar aquest i altres articles a part per no haver de subscriure'l.

De fet, els populars havien arribat a plantejar-se portar la llei al consell de garanties, cosa que hauria endarrerit la tramitació, però la pressió dels seus militants a l'Aran ho va impedir. Josep Calbetó, dirigent del PP a l'Aran, era entre el públic i es va felicitar per l'aprovació de la llei. Ell va ser, llavors com a militant d'Unió Democràtica, un dels impulsors de la primera llei d'Aran, el 1990.

També van generar un ampli debat les referències que fa la llei a la nació i la llengua occitanes. El PSC, el PP i Ciutadans van defensar que el nom de llengua que havia de constar és aranès i van criticar la definició d'Aran com a “realitat nacional occitana”. “Algú els ha preguntat, als aranesos, si són nació occitana o nació aranesa?”, es va preguntar Òscar Ordeig (PSC). “Ni nació, ni occitana”, va dir Dolors López (PP), que va defensar la denominació de l'Estatut del 1979: “Entitat territorial singular”.

En canvi, CiU, ERC, ICV i la CUP van defensar el caràcter nacional de l'Aran i la seva pertinença a Occitània, especialment les diputades Sara Vilà (ICV) i Isabel Vallet (CUP), que van lamentar que, per ampliar el consens, s'hagués tret en alguns articles la denominació de la llengua com a occitana. “Amb la unitat de la llengua, a l'Aran pot passar el mateix que a València”, va advertir Vallet.