Va ser un italià, el geni Leonardo da Vinci, qui va definir l'art com a “cosa mentale”. Cinc segles després un altre artista italià, el conceptual Alighiero Boetti, va elaborar als anys setanta una sèrie en bolígraf blau que feia referència a l'existència de sis sentits. “En efecte, hi ha cinc sentits, i el pensament és el sisè. És el més important que posseeix la humanitat”, deia Boetti. La paraula pensare és el que l'artista afegeix als cinc sentits tradicionals.

Aquesta idea de Boetti és la que fa de fil conductor i ha donat títol a l'exposició que es pot veure al llarg del 2015 a la Fundació
Suñol amb una selecció d'obres d'artistes italians del segle XX de la col·lecció de Josep Suñol.

El col·leccionista ha tingut i té una gran relació amb l'art i els artistes italians, una coneixença que ha cultivat visitant galeries i tallers d'artistes. És per això que Itàlia és el país estranger millor representat a la col·lecció Suñol i per això és natural que finalment la fundació hagi aplegat de manera monogràfica les obres d'artistes italians en una única exposició.

La mostra constitueix un petit viatge per les avantguardes italianes del segle XX, sobretot les segones, a través d'unes disset peces (la col·lecció Suñol inclou 33 obres italianes). Xavier de Luca, que ha fet la tria de les obres, explica que s'han seleccionat les “millors” obres italianes del fons Suñol i han “deixat que respirin bé a les sales, que no estiguin sobrecarregades”. L'exposició s'inicia amb l'escultura de fusta Flor futurista (1930), de Giacomo Balla, que mai s'havia mostrat abans a la fundació. “Balla va treballar molt amb temes de la natura: flors, arbres... i aquest n'és un exemple”, diu De Luca.

Evidentment, es mostra també una obra paradigmàtica de la col·lecció Suñol, l'escultura en acer esmaltat vermell Línies-força del puny de Boccioni II, també de Balla, una peça que just enguany compleix el seu centenari i que es tracta de l'obra més antiga de la col·lecció Suñol. De Lucio Fontana es mostra el seu particular homenatge a la pastilla anticonceptiva amb una escultura de color violeta.

El recorregut continua amb obres informalistes, com ara la pintura de Gastone Novelli, i de la transavantguarda, com ara l'obra que representa una dansa primitiva de Nino Longobardi, per acabar amb les obres més sintètiques de Giorgio Griffa i Carlo Battaglia.