El lingüista mallorquí Joan Veny (Campos, 1932) va rebre ahir el 47è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, un guardó que reconeix la seva feina continuada per tot el domini lingüístic català al llarg de dècades, i que ha desembocat en l'Atles lingüístic del domini català (ALDC), que codirigeix amb Lídia Pons.

Veny ha estat ajudant, professor adjunt i catedràtic numerari, successivament, de la Universitat de Barcelona des de l'any 1954, així com catedràtic emèrit de la mateixa universitat i membre de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1978. Entre altres guardons, té la Creu de Sant Jordi del 1997. Conegut per la seva proximitat amb els alumnes i els investigadors i per ser un treballador incansable, Veny té una llarga bibliografia, amb llibres de divulgació ben coneguts pels nostres lectors com ara Els parlars catalans i nombrosos volums dedicats a la dialectologia.

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'atorga Òmnium Cultural des de l'any 1969 a una persona que hagi destacat per la seva contribució a la vida cultural dels Països Catalans i que per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. El premi està dotat amb 15.000 euros i una estatueta d'Ernest Altés. L'acte de lliurament tindrà lloc al Palau de la Música el dilluns 8 de juny.

El premiat, amb més de seixanta anys de docència i investigació, va mostrar la seva humilitat característica. Segons les seves paraules, el jurat ha estat “condescendent i generós” amb la seva persona. De fet, Lluís Duran, un dels membres, ha recalcat el treball de Veny, “no prou tingut en compte tot sovint, el de la feina feixuga i no sempre reconeguda de l'estudiós”, i ha destacat també el compromís per la llengua de tot el domini territorial català i l'estimació i el treball constant per la llengua. El guardonat ha recordat altres persones i professors de la llengua que han rebut el guardó, especialment Antoni Badia Maria i Margarit. “Va ser el meu mestre, mentor i amic. Si sóc aquí és gràcies a la seva amistat i mestratge.” Joan Veny s'ha dedicat a la llengua des de diverses facetes i en té “una concepció total”. L'ha estudiat des d'un punt de vista “diacrònic, cercant les arrels de les paraules”, i no ha oblidat el contacte amb altres llengües veïnes. També ha assenyalat el seu interès per l'etimologia de les paraules. “M'he emocionat trobant paraules noves que arriben al sistema de la llengua per composició i derivació, i aquelles que arriben de fora”. Durant la roda de premsa, també va mostrar preocupació pel futur del català a causa dels avatars polítics i una immigració que no sempre està integrada convenientment: “Estem en moments difícils i espero que hi hagi un futur més o menys pròxim de llibertat que ens permeti de viure una llengua en tota la seva normalitat.” En aquest sentit, ha indicat que al Principat hi ha molts problemes, però hi ha “possibilitats i un futur més o menys rosat”. A les Illes Balears, però, “les coses no pinten tan bé i a València, pitjor”.

Veny s'ha mostrat preocupat per l'ús quotidià de la llengua. “Tenim el problema de l'administració que defensa la seva llengua i tenim casos d'individus que no fan servir la llengua com cal i a més el ressò social no ha arrelat degudament.” El premiat ha explicat que “la immigració és un problema” en el cas de la llengua i es treballa per aconseguir “l'assimilació d'aquesta gent, però costa molt”. I continua: “Assimilar la nostra quan hi ha la competència imperialista del castellà, llengua que prefereixen aprendre perquè és més majoritària que la nostra. Estem lluitant amb coratge a través dels mitjans de comunicació, de l'escola i de l'actitud dels catalanoparlants.” Va recalcar que no s'ha sentit dins d'un gueto, sinó que ha estat professor catedràtic durant més de 40 anys en contacte amb la joventut. “He procurat tenir un contacte directe i de respecte amb alumnes, cosa que no passa sempre.” La seva bonhomia ha estat una constant per a més de cinc generacions d'estudiants.