Estat Islàmic torna a colpejar grans vestigis arqueològics a l'Iraq. Si fa pocs dies els gihadistes mostraven imatges de la destrucció de peces del Museu de Mossul, ara el govern iraquià i caps tribals de la zona denuncien que membres del grup terrorista haurien arrasat amb excavadores i maquinària pesant la ciutat assíria de Nimrud, una trentena de quilòmetres al sud de Mossul. La destrossa hauria estat executada dijous i encara es fa difícil saber si s'ha eliminat tot el jaciment. “Homes d'Estat Islàmic van arribar al recinte amb camions, el van saquejar i després van aplanar el terreny”, assegurava un testimoni a l'agència Reuters. Aixecada fa més de 3.000 anys i ja anomenada a l'Antic Testament amb el nom de Kalah, Nimrud es considerava una joia arqueològica a la riba del riu Tigris.

Els insurgents haurien destrossat les estàtues dels lamassu, uns imponents homes toro alats que feien guàrdia a les portes de la ciutat, que va ser capital de l'imperi assiri durant més d'un segle. Aquestes figures són una icona d'aquesta civilització, que va ocupar el nord de l'antiga Mesopotàmia entre el 1813 aC i el 609 aC.

Tot i l'evident destrossa perpetrada, molts dels tresors de Nimrud havien estat traslladats des de fa anys al Museu de Bagdad i també al Museu Britànic de Londres. Enterrada durant segles, no va despertar l'interès dels europeus fins entrat el segle XIX, quan els arqueòlegs van començar a estudiar-ne l'origen. Les investigacions es van aturar durant dècades i, el 1949, Max Mallowan, marit de l'escriptora Agatha Christie, les va reprendre, encara que la troballa més valuosa va ser la que es va batejar amb el nom de “tresor de Nimrud”, una col·lecció de més de 600 peces, entre joies d'or i pedres precioses, que s'havien guardat en un dipòsit del Banc Central de l'Iraq. Les joies pertanyien a les reines assíries i es van descobrir a la dècada dels vuitanta del segle passat en una tomba.

La destrossa perpetrada en aquesta castigada zona de l'Iraq –en mans d'Estat Islàmic des del juny del 2014– ja es compara amb la que van fer el 2001 els talibans a l'Afganistan, quan van dinamitar els budes gegants de Bamian. La directora general de l'Organització de les Nacions Unides per la Cultura, la Ciència i l'Educació (Unesco), Irina Bokova, condemnava ahir els fets i els considerava “un crim de guerra”. Bokova va assegurar que ha alertat el Consell de Seguretat de l'ONU i el Tribunal Penal Internacional per la destrucció de patrimoni a l'Iraq. La Unesco també va denunciar que el tràfic il·legal d'antiguitats “contribueix a finançar directament el terrorisme”.