Higini Clotas / DIPUTAT PEL PSC (1980–2012)
És el diputat que ha estat més anys parlamentari. En entrar-hi, procedent del món editorial, diu que no imaginava aquesta llarga dedicació política
Higini Clotas (1947) va ser un dels fundadors del PSC, el 1978, i el 1980 va entrar al Parlament: hi estaria nou legislatures, fins al 2012, quan desacords amb la direcció del partit (llavors Pere Navarro) el van fer deixar l'escó. Del 1984 fins al 1999, va ser portaveu dels socialistes a l'hemicicle, i del 1999 al 2010 va ser vicepresident primer del Parlament. Ara es declara “al marge de l'activitat política”: del PSC i altres temes d'actualitat prefereix no parlar-ne.
El 1980 hi ha una consciència històrica?
És el més important que teníem. Uns pocs dels que van entrar al Parlament, com Pujol, Raventós, Barrera, Martín Toval, Cañellas, Alavedra i Obiols, venien del Congrés i tenien experiència parlamentària. La resta no en teníem. Però crec que teníem més consciència que estàvem fent el bastiment institucional d'un país que no la confrontació ideològica de projectes polítics.
Existia la il·lusió de què tant es parla?
Moltíssima. Quan es fan les primeres eleccions i les segones [unes generals i unes municipals] Barcelona era plena de cartells a les parets. En entrar al Parlament, sentíem una responsabilitat històrica, de la continuïtat de la República, amb aquest salt de 40 anys. I després, orgull i temor.
Ha vist canviar molt l'ambient i el punch?
Em temo que l'ambient i les relacions han canviat molt. El punch, no tant. La confrontació en els debats era molt contundent. Això no impedia unes relacions humanes bones. Molta gent que érem al Parlament ens coneixíem abans de les eleccions. I ens teníem respecte mutu, i en molts casos, amistat.
Hi ha alguna figura política que l'impressionés especialment a l'inici?
En primer lloc, hi ha la impressió dels personatges històrics. Jo seia al costat de Josep Andreu Abelló [PSC], que era una persona encantadora i molt intel·ligent. Abelló havia sigut el president del Tribunal de Cassació durant la República. Just darrere meu tenia en Joan Casanellas [en aquell moment, per ERC, després pel PSC]. O en Joan Cornudella [PSC]. Parlamentàriament, hi havia uns diputats que eren molt bons parlamentaris, com en Macià Alavedra o en Martín Toval. Hi havia un diputat del grup socialista del qual vaig aprendre molt. La seva preparació intel·lectual i política era extraordinària. Era en Joan Prats, un brillantíssim parlamentari.
