La taca de la corrupció s'estén
Els ciutadans consideren la insatisfacció amb la política el segon problema més important al país, segons el CEO
Els casos de malversació de fons públics i suborn han estat una constant en els darrers anys
La majoria es troben encara en fase d'instrucció
La insatisfacció amb la política ocupa el segon lloc en el rànquing dels principals problemes que els ciutadans creuen que té Catalunya en aquests moments. Almenys així ho revela l'última enquesta publicada pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). Una dada especialment rellevant en un any que està marcat per un cicle electoral molt intens: municipals, catalanes i espanyoles. Si bé des dels partits s'intenta lluitar contra la desafecció i presentar-se com a formacions transparents, hi ha diversos casos vinculats a malversació de fons públics i suborn en diversos estadis judicials. Aquests són alguns dels més importants:
Cas Pretòria
El jutge de l'Audiencia Nacional Pablo Ruz va dictar la setmana passada l'obertura de judici contra els onze acusats pel cas Pretòria, de corrupció urbanística, a Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Llavaneres, destapat el 2009, i de blanqueig de capitals. El magistrat, a més, els va imposar una fiança total de 102 milions per cobrir les possibles responsabilitats. Hi ha nou acusats, entre els quals l'exdiputat socialista Luis Andrés García, Luigi; l'exsecretari de Presidència de CiU Lluís Prenafeta; la seva dona, M. Lluïsa Mas; l'exconseller d'Economia de CiU Macià Alavedra, i l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz (PSC), que és acusat de dos delictes de suborn: l'operació Pallaresa i l'adjudicació de la neteja a Limasa.
Cas Mercuri
Els Mossos, a través d'escoltes al telèfon de l'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos, van veure indicis de delictes vinculats a una presumpta trama de corrupció urbanística i cobrament de comissions a l'Ajuntament. Inicialment investigaven un cas de presumpta corrupció relacionat amb l'exportaveu del PP Jordi Soriano sobre uns terrenys. Segons les escoltes, els empresaris pagaven entre 120.000 i 300.000 euros de comissions a Soriano i a altres persones de l'Ajuntament, sumes que arribaven a representar en alguns casos fins al 3% del cost de l'obra, a canvi de l'adjudicació. Les escoltes telefòniques també situen l'oncle de Bustos i president del Gremi de Constructors, Melquiades Garrido, com un interlocutor clau en la trama, especialment en les requalificacions. Entre altres coses, a Bustos se'l va acusar per diversos casos de tràfic d'influències, malversació de fons i omissió del deure de perseguir delictes. El cas va comportar la dimissió de Bustos i que judicialment s'obrissin fins a 31 peces separades, inclosos els casos Montcada, el de l'FMC i el Capdevila.
Cas Montcada
S'investiga la contractació a dit de Carmina Llumà, exalt càrrec del tripartit de la Generalitat, a l'Ajuntament de Montcada. Llumà va guanyar una plaça tot i que durant el procés de selecció se l'havia qualificat de no apta. Les converses telefòniques intervingudes pel cas Mercuri van revelar l'interès de l'exsecretari d'organització del PSC Dani Fernández i els germans Paco i Manuel Bustos perquè ella tingués la feina i pressions a l'alcaldessa de Montcada, María Elena Pérez, per aconseguir-ho. Pendent de sentència.
Cas Capdevila
El TSJC va imputar el 2014 la diputada socialista Montserrat Capdevila per un presumpte delicte de malversació de cabals públics en haver fet servir una targeta de Renfe pagada pel Parlament per a ús personal. Com a conseqüència, va deixar els càrrecs al partit, però continua com a diputada. Actualment s'està fent la instrucció del cas.
Cas FMC
L'Audiència de Barcelona va acceptar aquesta setmana el recurs presentat per una desena dels 33 alcaldes imputats per la jutgessa del cas Mercuri i va arxivar la investigació sobre la malversació de fons públics en el cobrament de presumptes sobresous a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). No obstant això, la imputació de vint alcaldes per haver rebut un rellotge com a regal de l'FMC continua oberta. És la peça 25 bis A del cas Mercuri, i es preveu que la magistrada també l'arxivi en breu.
Cas Pallerols
Els fets delictius van començar el 1994, quan l'empresari Fidel Pallerols va impartir cursos de formació a aturats amb l'ajuda de subvencions de la Unió Europea, prop de no umilions. A canvi de rebre la subvenció, el 10% es destinava al finançament d'Unió. L'any 2005, el cas es va arxivar i el 2006 l'Audiència de Barcelona el va reobrir. El gener del 2013, es va tancar amb una sentència de conformitat pactada entre la fiscalia i els acusats, que van acceptar penes mínimes de presó a canvi d'assumir els fets. Van ser condemnats Fidel Pallerols i els excàrrecs d'UDC Lluís i Vicenç Gavaldà. Però finalment l'Audiència va revocar el pacte i va decidir que els acusats ingressessin a la presó.
Cas ITV
El 2012 es va fer públic que un informe de l'Agència Tributària situava Oriol Pujol com a “col·laborador necessari” d'una trama empresarial que intentava trucar la concessió d'estacions d'ITV i adjudicar-les a empreses amigues. Segons això, s'hauria anul·lat el concurs aprovat pel tripartit i s'hauria rebut la col·laboració de Josep Tous, número dos a la Diputació de Barcelona. El 19 de març del 2013, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va imputar Pujol per un delicte de tràfic d'influències, juntament amb Tous i els empresaris Sergi Alsina, Sergio Pastor i Ricard Puignou. La instrucció del cas està a punt de finalitzar.
Cas Cañas
L'exdiputat de Ciutadans Jordi Cañas va renunciar a la seva acta de diputat al Parlament després de rebre una providència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en què el citava a declarar com a imputat per presumpte frau fiscal. La imputació de l'exdiputat vol determinar si és culpable d'haver col·laborat en la confecció de factures falses que van permetre a l'empresa d'un familiar –Cañas és l'exparella de la germana de l'administrador d'aquesta companyia– defraudar a Hisenda gairebé mig milió d'euros en l'impost de societats, l'any 2005. Cañas va presentar recurs a l'Audiència, que està a punt de resoldre's.
Cas ACM
La fiscalia ha sol·licitat cinc anys i mig de presó, set anys d'inhabilitació absoluta i el pagament d'una multa de 30.900 euros per a Josep Maria Matas, exsecretari general de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), i per a l'excap dels serveis jurídics de l'ens municipalista Xavier Solà, als quals ha acusat d'un delicte continuat de malversació impròpia i d'un altre de continuat de falsedat per haver-se embutxacat més de 800.000 euros (Matas) i 189.912 euros (Solà) de l'organisme.
Cas Crespo
El cas Clotilde va començar amb l'escorcoll de l'ajuntament de Lloret per part dels agents de la Guàrdia Civil i la fiscalia anticorrupció el gener del 2013 en el marc d'una operació contra la màfia russa. En l'operació van detenir Andrei Petrov, acusat de blanquejar 50 milions en negocis diversos durant dos anys. Al cap de pocs dies d'entrar a l'ajuntament, la Guàrdia Civil va detenir el llavors regidor d'Urbanisme, Josep Valls, i va imputar més endavant l'exalcalde i diputat de CiU Xavier Crespo per presumpte suborn i possible prevaricació administrativa quan van facilitar a Petrov, a través de la seva empresa DDC, la transformació de la plaça de braus en centre comercial, suposadament estalviant-se impostos. Com a contraprestació, Petrov hauria pagat 300.000 euros de patrocini als clubs d'hoquei i futbol. Més endavant es va descobrir que Petrov tenia 42 milions a la banca andorrana. A banda de Petrov, l'Audiencia Nacional manté imputats Konstantin Misxanin; Borís Petrov, el pare d'Andrei; la secretària Jessica Oleguin; el president del club d'hoquei, Joan Perarnau; Valls; Crespo, i Pilar Gimeno, entre molts altres. Actualment tots estan lliures. L'últim a sortir de la presó, ara fa un mes, va ser Andrei Petrov, que va pagar 80.000 euros. La fiscalia anticorrupció demana dos anys i sis mesos de presó per a Crespo com a presumpte autor d'un delicte de suborn passiu continuat, i dos anys i tres mesos per a Josep Valls.
Cas Palau
El cas es relaciona amb un desfalc realitzat per Fèlix Millet, president del patronat de l'Associació Orfeó Català-Palau de la Música, amb la implicació d'alguns dels seus col·laboradors, com Jordi Montull. Es desviaven fons del Palau cap als comptes i el patrimoni personal dels implicats. Millet ha admès un desfalc de 3,3 milions i haver pagat comissions i altres despeses en diner negre. El cas incloïa el presumpte finançament irregular de CDC –5,1 milions segons el jutjat, que s'haurien rebut a través de l'empresa Ferrovial via adjudicacions–. El cas continua en instrucció.
Cas Innova
Investiga el mal ús de diners públics en la gestió de les empreses municipals de Reus, que a la vegada té ramificacions en altres ciutats i organismes de Catalunya. Les investigacions judicials es van iniciar amb força després de conèixer el pagament de 720.000 euros sense IVA de l'hòlding reusenc, presidit per Josep Prat, a l'exdirector del CatSalut Carles Manté per uns treballs que mai s'haurien realitzat. A partir de llavors, el jutge del cas, Diego Álvarez de Juan, ha obert, com a mínim, deu peces separades, que han suposat la imputació d'una cinquantena de polítics i càrrecs, entre els quals el tripartit del 2007-2015, amb l'exalcalde Lluís Miquel Pérez. Totes les peces es troben en fase d'instrucció, i en només tres s'ha aixecat el secret de sumari: les que investiguen els pagaments dels ajuntaments de Reus i Vila-seca a l'arquitecte Jorge Batesteza, i la presumpta adjudicació a dit del concurs de transport sanitari a Ambulàncies Baix Ebre. La darrera novetat del cas és que l'Audiència ha traslladat de Reus a Tarragona la investigació referent al CAR de Vila-seca i que manté imputat l'alcalde, Josep Poblet.
Cas Manga
El cas Manga va esclatar fa més de dos anys com a satèl·lit d'una operació de corrupció que s'havia començat a investigar a Lugo, el cas Pokemon. El cas ja fa gairebé un any que es va dir que es traslladaria a Girona, però els advocats dels vuit imputats ja fa temps que ho esperen. El cas va començar amb l'escorcoll, per part dels agents de vigilància duanera, del Consell Comarcal de la Selva, entitat que va estar en l'epicentre d'una trama de corrupció, amb Robert Fauria (CiU), aleshores president de l'ens i exalcalde de Sant Hilari Sacalm, en un lloc destacat de la trama, que mostrava com presumptament s'havia prevaricat per adjudicar places a dit i s'havien manipulat concursos públics. El cas va esquitxar també els màxims responsables de l'empresa que gestionava els tributs dels ajuntaments selvatans, GRS Arc Local; Àlex Ros i Josep Maria Franch; el funcionari del Consell Joan Carles Feliu; el director del Patronat de Turisme Girona Costa Brava, Ramon Ramos, i el regidor de Figueres Manuel Toro.
[Informació recollida per N. Forns, D. Brugué, E. Bella, M. Piulachs i E. Canovaca.]