FEDERACIÓ CATALANA
Els àrbitres de futbol que volen fer vaga el 10 i l'11 d'octubre denuncien amenaces del comitè
Els àrbitres que faran vaga (10-11 d'octubre) diuen que no tenen por
Es desmarquen rotundament de l'expresident del CTA, Ochoa Díez
«Volem demostrar que els interessos democràtics estan per sobre del interessos econòmics i personals; hi ha qui té por de les sancions, però hem de demostrar que som valents»
«Si aconseguim que es convoquin eleccions cap de nosaltres [els de la taula] estarà en cap candidatura»
«Garanties per una consulta? Només demanem que les mateixes que posin quan es canviï la llei, les posin ara per poder votar ja»
«És possible que no tinguem dret a vaga perquè no som assalariats, però el que no entenem és que no puguem escollir»
El Moviment Arbitral Demòcrata denuncia que alguns delegats de l'actual Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) està pressionant els àrbitres perquè no facin vaga els pròxims 10 i 11 d'octubre. Parlen d'amenaces amb sancions –algú deia que entre dos i sis mesos– o pèrdues de categoria a aquells que no vulguin arbitrar partits. I justament veient aquestes pressions és quan els portaveus del moviment demanen valentia als seus membres per demostrar que per ells el principal és poder escollir democràticament el seu president, no els diners que deixin de guanyar si fan vaga o la possible sanció.
Ahir un centenar llarg d'àrbitres es van reunir a l'auditori del conservatori de música de Barcelona per explicar a la premsa per què els actuals dirigents de la federació els han abocat a aquesta situació límit, que és la convocatòria d'una vaga. Diuen que han arribat a aquest extrem perquè han esgotat les vies prèvies de diàleg, com per exemple que no han aconseguit que Jordi Casals, president de la FCF, els rebés per escoltar-los. Eduard Figuerola, àrbitre de preferent, reconeix que l'actual llei de l'esport no obliga els dirigents de la FCF a convocar una consulta al CTA, «però res els ho prohibeix», com va passar el 2006.
Res a veure amb Ochoa i Vico.
La consulta del 2006, com a model i origen del problema
López Quintana va explicar com un canvi en la llei de l'esport el 1994 va fer que els àrbitres perdessin el dret a escollir el seu president, i que no va ser fins al 2006, després que un grup d'àrbitres amenacés amb una vaga la designació a dit d'Ochoa Díez per part de Roche, que van aconseguir que la FCF convoqués una consulta vinculant entre el col·lectiu. Els candidats van ser Ochoa Díez i Corredor Pérez (foto), van votar el 90% dels àrbitres, i va guanyar el primer. El Moviment Arbitral Demòcrata diu que pensava que allò es repetiria cada quatre anys, i per això reclama una consulta igual –asseguren que ningú es va queixar llavors–, amb les condicions que vulgui posar la FCF. Les acceptaran.