Núria Graham

Fitxada recentment pel segell del Primavera Sound, la cantant vigatana –filla de pare dublinès, fet que explica en bona mesura que canti en anglès– fa poc que ha arribat d'un tour promocional pel Regne Unit. “Tot plegat va més ràpid que jo, i constantment ho intento pair”, confessa. Fa escassament dos anys del seu primer recital, però Graham afronta ja cites de pes com la d'avui a L'Auditori de Barcelona) o, aquests pròxims mesos, en festivals com el Vida o Cap Roig. “Al setembre passat vaig començar a fer musicologia a l'Autònoma, però a banda que no era el que volia fer, vaig entendre de seguida que era millor centrar-se a fer una cosa bé que no pas moltes de malament. Ja tindré temps de fer altres coses, la vida és molt llarga.” Després de First tracks (maqueta publicada fa un any i mig), Graham acaba de publicar Bird eyes, un disc ric en atmosferes feta cos a cos amb Jordi Casadesús, de La Iaia, també de Vic. “Ha estat un procés ordenat i desordenat alhora, com si féssim un quadre. No sóc gens cap quadrada en això de la música, m'agrada que tot sigui natural”, apunta. Tot i que cantar en anglès l'ajuda, diu, a dissimular una mica la vergonya, Bird eyes es basa en l'experiència pròpia. “La nostra és una edat en què no acabes de saber encara qui ets ni cap on vas, de manera que explicar-ho no és fàcil. Són cançons, però, que reflecteixen com sóc ara i que, d'alguna manera, no podria haver escrit fa tres anys ni d'aquí tres anys.”

Gemma Humet

Neboda del cantant Joan Baptista Humet, la cantant de Terrassa debuta amb Si canto enrere (Satélite K), que el 17 d'abril estrenarà al Petit Palau dins del cicle Bandautors. “A casa, menys la meva mare, que sovint diem que és l'única persona sensata, tots som músics, tant el meu pare com els meus tres germans”, afirma. “L'etapa com a cantant del meu tiet [de qui, en el disc, canta Si te me'n vas], em queda una mica lluny, ja que va deixar de cantar quan jo era molt petita. Quan va morir [l'any 2008], però, jo ja cantava més seriosament i, amb els homenatges que li van fer, vaig començar a conèixer moltes cançons seves”. Graduada fa dos anys a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), Humet publica un debut avalat per les seves col·laboracions amb dos veterans: Toti Soler i Toni Xuclà, amb el qual l'any 2013 va guanyar el Premi Martí i Pol. “En Pau Figueres [productor del disc], que estudiava amb mi, va dedicar el seu projecte de final de curs a en Toti i em va convidar a cantar. En Toti hi era i, al cap de molt poc, em va trucar dient-me que havíem de fer alguna cosa. Des d'aleshores no hem parat de fer projectes junts i n'he après un munt.”

Eva Fernández

Instruïda a les ordres de Joan Chamorro en la ja històrica Sant Andreu Jazz Band, la cantant i saxofonista posa en marxa a través del Taller de Músics l'Eva Fernández Group, completat amb primeres espases del jazz com el trompetista David Pastor o el contrabaixista Miquel Àngel Cordero. La banda es presentarà dijous a Luz de Gas, en un doble cartell compartit amb el cantant Myles Sanko. “Sempre em diuen jefa, però és evident que, en el grup, qui té més coses per aprendre sóc jo”, somriu Fernández, que tot i la seva joventut ja ha trepitjat alguns dels escenaris més emblemàtics del país. “He tingut molta sort, ja que, per moltes hores que estudiïs, és cabdal cantar davant d'un públic constantment.” Amb la voluntat de modernitzar estàndards del jazz de tota la vida, la formació es proposa rodar als escenaris i començar a compondre, en el cas de Fernández, cançons. “Jo sóc saxofonista, però a la Sant Andreu Jazz Band en Chamorro va preguntar qui s'animava a cantar i l'Andrea [Motis] va aixecar el dit. Al principi estàvem mortes totes de vergonya, però al final vam acabar cantant una mica tots. Des d'aleshores es pot dir que tinc dues vies d'expressió a l'hora de fer música i sóc conscient, com es diu sovint en el jazz, que allò que pots cantar és directament proporcional a allò que pots tocar.”