A Santa Coloma de Farners no hi va quedar ni una sola casa dempeus. Va ser el preu que van pagar els seus veïns per haver desafiat la supèrbia espanyola. Les represàlies van ser duríssimes, però van obrir el camí de la rebel·lió a tot un poble. La capital de la Selva és un lloc mític de la guerra dels Segadors. De la guerra de Separació, com implora que se l'anomeni Quim Torra, el director d'El Born Centre Cultural, per no rebaixar-li ni un bri el seu caràcter tan transcendent en la història del país. Cap relat, però encara menys aquest, es mereix una mirada acomplexada. La mirada, exclama Torra, ha de ser tan directa i valenta com la que van dirigir els herois colomencs als seus opressors.

I això és el que convida a fer l'exposició L'espurna de la revolta, produïda per l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners i que ha emparat El Born per establir diàlegs amb el seu patrimoni en carn viva, per trencar confusions de períodes històrics i per furgar en l'origen de l'esperit de resistència català. Un origen que se situa en aquest poble que el 1640 no arribava al miler d'habitants, xifra que l'exèrcit de Felip IV volia duplicar amb la presència dels seus efectius. L'allotjament de soldats que lluitaven en un conflicte aliè als interessos dels catalans, la guerra dels 30 Anys, havia anat encenent els ànims d'un poble fart d'humiliacions i saquejos de tot tipus. Algú havia de ser el primer a dir prou. I aquest algú van ser les gents de Santa Coloma de Farners.

L'exposició a El Born, comissariada per Xavier Torres, catedràtic d'història moderna de la Universitat de Girona, explora a fons uns fets que es van desencadenar la primavera de fa 375 anys arran de la negativa d'acollir un personal foraster de pocs escrúpols sota les ordres arrogants de l'agutzil reial Miquel Joan de Mont-rodon, que va saber quin pa hi donen els colomencs amb el pap ben ple de vexacions. Mont-rodon i els seus subordinats van morir cremats dins d'un hostal on s'havien refugiat dels exaltats. I aquí sí que es pot dir que va començar tot. L'espurna d'una revolta popular que es va estendre com una taca d'oli pel país i va derivar en una revolució sense precedents quan segadors d'arreu van entrar a Barcelona el 7 de juny, dijous de Corpus, a la caça i captura dels traïdors de la terra.

La mostra a El Born (fins al 31 de maig) és l'embrió d'un projecte més ambiciós: un espai permanent a La Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners per divulgar i reivindicar amb força aquesta seqüència històrica. La idea és fer-ho amb un discurs que s'apropia les veus de les persones que van patir i van reptar l'enemic, testimonis que han quedat diluïts en els relats en què predominen les visions polítiques. Al bressol dels segadors, la revolta va tenir noms i cognoms.