Psicòlegs, psiquiatres i membres de sindicats de docents han coincidit avui a dir que opinar que l'agressió mortal d'un alumne de 13 anys ahir en un institut de Barcelona apunta a un cas aïllat però demanen reflexionar sobre les retallades aplicats els últims anys en recursos psicopedagògics.

L'argument de què el nen agressor va patir un brot psicòtic, apuntat des d'aquest dilluns mateix per la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, sembla acceptat per la majoria de les persones consultades, malgrat que encara està per confirmar pels especialistes que tracten el menor a l'Hospital de Sant Joan de Déu, on està internat des d'ahir.

Però aquest suposat diagnòstic, indiquen les fonts consultades dels sindicats de docents CCOO, CGT, USTEC i dels Col·legis de Psicòlegs i Psiquiatres catalans, no explica per si mateix el tràgic succés ocorregut ahir a les aules de l'Institut Joan Fuster.

Un professor va morir per arma blanca, dos docents més van patir ferides i dos alumnes més van quedar ferits a mans d'un nen de tretze anys armat amb una ballesta i un matxet, a l'institut Joan Fuster, del barri de la Sagrera de Barcelona.

La psicòloga Olga Piazuelo, experta en adolescents en crisi i membre del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, ha indicat avui a EFE que els tràgics fets d'ahir suposen “un senyal d'alarma de què el mestre està molt sol a l'aula i que no es treballa en xarxa” amb altres professionals, com els psicòlegs o els psicopedagogs.

“S'escatimen mitjans perquè els psicòlegs estiguin més presents a l'escola”, ha opinat l'especialista, que recorda altres casos de violència als centres escolars catalans, com agressions entre alumnes o de pares a professors, encara que no tan greus com el d'ahir.

La secretària de la Federació d'Ensenyament de CCOO de Catalunya, Montse Ros, considera que “no cal buscar culpables, sinó que és el moment de parlar sobre les plantilles necessàries a les escoles, si els centres han de disposar d'educadors socials, personal sanitari i psicòlegs, o si ha d'universalitzar-se el menjador escolar”.

Les desigualtats socials, amb més pobresa, marginació, problemes d'habitatge i salut coincideixen amb un “enorme canvi cultural que hauria de fer reflexionar”, ha precisat la sindicalista.

De la seva banda, la portaveu d'USTEC, Ana Elvira, ha posat de rellevància el fet que des de fa cinc anys es retalla en equips d'assessorament psicològic no només als centres públics sinó també als concertats, una situació que ha estat denunciada reiteradament per aquest i altres sindicats.

“Potser no sigui el moment de recordar aquestes carències però cal parlar-ne, amb serenitat”, ha considerat.

CGT indica, en un comunicat, que els centres educatius no són illes “sinó que estem immersos en el clima de tensió social que es viu” i que “els governs de torn, central o català, no donen resposta a aquesta problemàtica social sinó que, al contrari, parlen de què el pitjor ha passat i miren cap a una altra banda”.

De la seva banda, la presidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria i Psicologia Clínica Infantojuvenil, Montserrat Pàmies, ha reivindicat avui que el nen agressor de l'institut de Barcelona sigui “tractat i reinserit en un col·legi”, i ha recordat que habitualment els malalts de psicosi “no són agressius”.

Pàmies ha afegit que el nen “podria haver tingut altres trastorns previs, ja que abans de la psicosi sol haver problemes d'aprenentatge o de comunicació”, i ha remarcat que “no té per què tornar a suposar un perill per als altres”.

L'especialista ha assegurat que els brots de psicosi apareixen normalment a partir dels 18 anys, per això, si es confirma que el menor agressor va patir un episodi psicòtic, seria “excepcional” perquè “només ocorre en el 0,05 % dels casos” abans dels 14 anys.