Pep Ricart protagonitza en solitari “Kòktel Molotov”, un muntatge que arriba en quatre funcions úniques al Teatre Micalet, del 23 al 26 d'abril, on l'actor interpreta un èsser humà encuriosit per tot: per la música, per la poesia, la filosofia, el teatre o la societat.

L'espectacle vol compartir amb el públic la passió d'assaborir paraules admirables. Aquelles que mai acaben de dir tot el que tenen a dir. Aquelles que no es llegeixen per deure o per respecte, sinó només per amor. Aquelles que devorem de la mateixa manera que els guerrers caníbals devoren els seus enemics morts per apropiarse'n de la força.

En paraules de Pep Ricart “l'origen d'aquesta obra, està en un article que Vargas Llosa va publicar fa anys al diari El País i que parlava de Totem i del meu admirat Eduardo Baricco. En aquella època jo interpretava un text d'Alessandro Baricco: Novecento. I en un viatge absurd a Milà vaig demanar que em portaren a una llibreria de teatre i vaig demanar el text de Totem. No existia. I em van donar, en canvi, un videocassete amb una gravació de la RAI feta precisament al Piccolo Teatre de Milà on jo vaig passar eixe dia. Quan vaig veure la filmació d'aquella representació vaig acabar convençut de que existeix el plagi per anticipat, aquell que es dona quan algú li roba una idea a un altre abans de que ell mateix l'haja pensat. Quan més pense sobre aquest tema més recorde la frase d'Eugeni D'ors, aquella que citava Buñuel oblidant-se de les cometes: Tot allò que no és tradició, és plagi”.