La seva espècie no és verinosa, però topar amb una serp de ferradura en un lloc inesperat és sinònim, si més no, d'un bon ensurt. Un dels hàbitats totalment inusuals per trobar-hi una colobra, i on en canvi dijous n'hi va aparèixer una, és el rectorat de la Universitat de Girona (UdG), situat a l'edifici de les Àligues, a la plaça Sant Domènec. Era pels volts de les vuit del vespre, quan una treballadora del personal de l'àrea d'administració i serveis va localitzar un rèptil que estava entortolligat en una fotocopiadora. Des de la mateixa universitat, es va donar la veu d'alerta a la brigada municipal de control de plagues i animals de l'Ajuntament. Dos dels seus membres es van desplaçar fins allà i es van encarregar de retirar l'exemplar, que feia uns 70 centímetres de llarg. Les bèsties d'aquesta espècie poden reaccionar de manera agressiva quan es troben encerclades, si bé en aquest cas no van tenir problemes a l'hora d'agafar-la. La van dipositar en una caixa de cartró i la van dur a una de les naus de les brigades, al polígon de Mas Xirgu. Va passar la nit en aquestes dependències i, l'endemà, l'encarregat de la brigada la va portar als agents forestals de Girona. Com que a priori tenien dubtes de quin exemplar es tractava, van estar consultant una guia per identificar-la, fins que van confirmar que era una serp o colobra de ferradura (Hemorrhois hippocrepis). També van aprofitar per apuntar les seves característiques; i finalment, els forestals la van alliberar a la zona dels Àngels. Per ara es desconeix si l'animal, que és autòcton de les Gavarres, es movia per l'exterior del rectorat i va entrar-hi o si algú la va abandonar per les proximitats. La colobra de ferradura és una espècie que no supera normalment els 130 cm de longitud, si bé els exemplars adults poden arribar als 175 cm. És ràpida i s'enfila amb agilitat en superfícies rocoses i verticals. Acostuma a viure en llocs d'ambient sec i càlid; en indrets oberts i pedregosos, mentre que evita les zones bastant forestals.