El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs presentat per l'advocat de Josep Costa Montal, l'excap del servei d'urgències de l'hospital Santa Caterina de Salt, contra la condemna de vuit anys de presó que va recaure al seu client per haver abusat sexualment de cinc pacients, entre el 2008 i el 2010. En la interlocutòria emesa el 21 de maig, doncs, l'òrgan judicial de Madrid ratifica la pena que l'Audiència de Girona va imposar al facultatiu. En el recurs que el lletrat de la defensa, Carles Monguilod, havia formulat contra la sentència s'hi al·legava que “no existia una prova de càrrec suficient” envers el seu representat. S'assenyalava que s'havia vulnerat el dret a la presumpció d'innocència i es qüestionava la credibilitat de les víctimes. El Suprem rebat que el tribunal de l'Audiència de Girona que va jutjar el cas ja va valorar les declaracions de les denunciants i va considerar que les seves manifestacions són “creïbles i certes”, i resulten “lògiques i coherents”. Les seves versions, a més, van ser confirmades per diversos testimonis, com ara alguns familiars de les víctimes, “de les quals consta que van haver de rebre atenció psicològica per superar els abusos”.

L'Audiència “va valorar i ponderar les proves racionalment i sense apartar-se de la lògica”, i basant-se “en els coneixements científics i en els principis de l'experiència”. Les afectades van relatar que havien anat a la consulta de l'acusat i ell les havia sotmès a tocaments, protagonitzant uns actes que no eren propis d'un facultatiu. En els informes pericials, de fet, s'hi indica que la manera com va obrar Costa no es correspon amb la praxis mèdica, ja que en alguns casos les zones íntimes on els va fer els tocaments no tenien res a veure amb les parts on presentaven les afeccions.

Les denunciants van exercir l'acusació a través dels advocats Sergi Blázquez, Benet Salellas, Jaume Rovira i Ester Señé. A part de la pena de presó, l'Audiència va dictar que Costa indemnitzés les perjudicades amb quantitats que oscil·len entre els 2.500 i els 8.000 euros. En aquest punt, el lletrat de la defensa requeria que s'apliqués un atenuant molt qualificat de reparació del dany. El Suprem, però, conclou que el simple pagament de les indemnitzacions no és suficient perquè s'apreciï així. “Primer, Costa va haver de consignar una fiança amb l'objectiu que, en el supòsit que fos condemnat, es garantís que les pacients rebessin les indemnitzacions. La quantitat de la fiança va ser recorreguda en contra i es van haver d'embargar els seus béns per cobrir l'import total. El que ha fet finalment és complir amb l'obligació legal d'haver d'abonar les indemnitzacions; i no ha quedat acreditat que hagi realitzat un esforç econòmic per compensar o mitigar el dany causat.”