Considerar avui la justícia com un servei públic de l'Estat, la posa en situació de patir la mateixa destrucció a què està sotmès qualsevol estat per la disfunció de la política representativa. La justícia actual, que és una garantia contra la violència de l'Estat i el valor jurídic de les lleis, es troba presonera de la llei feta per les cambres legislatives, però lluita per recuperar la independència que li va reconèixer fa segles un filòsof davant els poders polítics i la força dels partits de govern.

En els moments actuals la llei ha deixat de ser l'expressió de la voluntat general per convertir-se en l'expressió dels diputats que formen part de les cambres legislatives i en una disposició que prioritàriament ha de respectar la Constitució com a mare de totes les lleis. La condició de constitucionalitat és la que governa l'Estat per sotmetre al seu dictat les legislacions de les nacionalitats històriques i comunitats autònomes en tota mena de matèries. Avui el monopoli del poder ha passat a mans dels jutges constitucionals designats pel poder polític, que amb les seves resolucions diuen com s'han de fer les futures lleis.

Els jutges defensen i apliquen els principis universals de les declaracions de drets: la presumpció d'innocència, el principi de no-retroactivitat de les lleis penals, el dret de defensa, la llibertat d'expressió, el dret a la salut, a l'habitatge, al treball. Els jutges obliguen la societat a reflexionar sobre el bé comú amb les seves interpretacions de la llei. Els jutges poden dir a un govern que la llei està mal feta o que cal una llei per regular tal o tal cosa que se'ls ha sotmès a judici. I aquesta manera de pensar no és contradictòria amb la idea democràtica de l'equilibri de drets i obligacions. Els jutges han d'estar investits de la facultat intocable de l'objectivitat i la independència per regular d'acord amb la llei democràtica i justa la llibertat entre iguals, la solidaritat i restablir els desequilibris de les injustícies, els actes arbitraris i les desigualtats en una societat democràtica. Es tracta de refundar la justícia per a una societat democràtica també en refundació. Els jutges han de poder decidir lliurement amb total llibertat de criteri la interpretació de la llei en cada cas que se'ls sotmet amb el dret de discutir la constitucionalitat de les disposicions aplicables. Els jutges han de poder discutir el valor jurídic de les lleis fetes pels legisladors.

En qualsevol sistema democràtic l'organització de la justícia neutra i imparcial és indispensable, situant els magistrats al marge dels interessos, conflictes polítics i socials i pressions, tan sols sotmesos a les regles de l'ètica més exigent, amb vocació de resolució de les injustícies socials.

Caldrà un procés de refundació per crear noves institucions independents del poder polític, separant administració de control de qualitat jurídica i de redacció de les disposicions legislatives compatibles amb la Constitució, la legislació europea i les declaracions de drets humans.