Seguretat
L'home que no vol ser lliure
El veí de Barcelona que anava ventant cops de martell a la gent a Girona perquè l'empresonessin es conforma amb la pena de vuit anys i mig que li demanaven i encara es mostra agraït de poder estar tant de temps a la presó
Un cas inaudit. José Marruenda Hernández, un veí de Barcelona de 46 anys, sense trajectòria delictiva a l'esquena, va fer mans i mànigues –va començar a atacar la gent a cops de martell a Girona– fins que el van fer empresonar; a l'hora del judici, no va voler que el defensessin i es va conformar amb l'elevada pena, vuit anys i mig, per lesions, que li proposava el fiscal. No sols s'hi va conformar, sinó que es va mostrar content i agraït en saber que la pena no era de quatre anys com preveia, sinó de vuit i mig, cosa que li suposarà poder residir fins al 15 de novembre del 2023 a la presó del Puig de les Basses, on és difícil trobar entre els 700 reclusos un altre pres que hi estigui tan content. I com que no s'ha explicat ni a la policia, ni al jutge, ni als advocats d'ofici, no sé sap per què Marruenda no vol viure en llibertat.
“Què més he de fer perquè m'empresoneu?”, va etzibar Marruenda als Mossos que el 12 de desembre de l'any passat el van detenir a la Devesa de Girona, poc després que clavés un cop de martell al cap, per sorpresa i per l'esquena, a un client del Servei Estació. Marruenda va agafar un martell de planxista dels que eren a la venda al local, es va posar darrere del client, que estava mirant eines exposades en un panell, assessorat per una treballadora, i, sense dir res, tot serrant les dents, va clavar un fort cop de martell al cap del noi i va fugir corrent emportant-se l'eina del delicte. Un treballador el va intentar perseguir mentre la resta de personal atenia la víctima, que tenia un trau d'uns sis centímetres al cap, i avisava una ambulància. El jove va necessitar punts de sutura i, tot i que els metges van indicar que la ferida podia haver arribat a ser mortal, va obtenir l'alta el mateix dia. Ara, Marruenda, segons la sentència, l'haurà d'indemnitzar amb 600 euros.
Abans d'aquest cop de martell, que va ser el que li va permetre complir en primera instància el seu somni d'anar a la presó de forma preventiva, feia tres dies que executava actes de violència similar.
El dimarts dia 9, Marruenda va fer mobilitzar la Policia Municipal perquè havia atacat un vianant a la zona de l'estació i li havia robat la cartera. Els municipals van trobar un martell dins d'una bossa a la plaça Poeta Marquina, cap on havia fugit l'agressor. Dues hores més tard, va agredir un vigilant de l'estació, un altre cop amb un martell. El vigilant va alertar la policia i va seguir l'agressor fins al carrer Güell, on va ser interceptat per la Policia Municipal, que li va trobar un altre martell, suposadament el que havia fet servir per colpejar el vigilant de l'estació i amb tota seguretat també un vigilant de la zona blava, que va rebre un cop de martell a l'esquena quan feia el servei a la zona del carrer Sèquia. Els agents li van comissar el martell i, veient que l'home aparentava estar desequilibrat mentalment, van optar per ingressar-lo al psiquiàtric. Però l'ingrés involuntari va durar poc, ja que l'endemà, dimecres dia 10, va perpetrar un altre atac semblant a Salt, que va suposar la seva detenció per robatori amb violència. Però va quedar en llibertat i va continuar la seva ràtzia de martellades. Dijous, ja tornava a ser a Girona, rondant per la zona de l'estació. Aquell dia, va tocar el rebre a un taxista que havia anat al lavabo: li va clavar un cop per l'esquena i va sortir corrent. La policia municipal el va interceptar a prop del supermercat Lidl i va comprovar que duia un altre martell; l'hi van tornar a prendre, però no el van detenir perquè el taxista no va presentar cap denúncia formal. I a Barcelona li consten dos atacs amb violència perpetrats uns dies abans, el 2 i el 3 de desembre. Abans, el seu historial era net.
La pregunta que s'han fet policies, jutges i advocats és què va empènyer Marruenda a començar a delinquir i voler ser empresonat. S'intueix que podria existir un problema econòmic per pèrdua de feina o ruïna empresarial, però ell no s'ha explicat ni justificat i no ha permès que se li fessin pericials, a banda de la que se li va fer d'ofici, que no va detectar cap problema mental, per determinar si pateix algun tipus d'alteració. L'advocat d'ofici que el va atendre va arribar a patir problemes de consciència perquè considera desproporcionada la condemna que Marruenda va voler acceptar tot i que ell li recomanava anar a judici per intentar que la pena fos inferior. Va consultar el cas al Col·legi d'Advocats, però res més es va poder fer davant la voluntat d'un client que no vol ser lliure: José Marruenda Hernández.