La presència, en el cartell de la comèdia Espías, dels actors Jude Law i Jason Statham, sembla prometre una paròdia que confronti els estils i les maneres de fer de, posem per cas, James Bond i el Frank Martin que Statham ha interpretat en la saga d'action movies transporter.

Alguna cosa d'això hi
ha en la pel·lícula, però en realitat el protagonisme de Law i Statham és secundari: la veritable estrella de la pel·lícula –i la que encapçala els títols de crèdit– és la comediant Melissa McCarthy, que ja havia treballat amb el realitzador Paul Feig en les pel·lícules La boda de mi mejor amiga –un dels títols més representatius de les recents tendències de la comèdia americana– i Cuerpos especiales, al costat de Sandra Bullock. McCarthy interpreta una modesta analista de la CIA que està desterrada fent tasques d'oficina, però que es presenta voluntària per a una missió encoberta quan un brillant agent secret de qui està enamorada desapareix. En aquesta missió, s'haurà d'infiltrar en l'entorn d'un perillós traficant d'armes que pot provocar un desastre mundial.

La comicitat d'Espías parteix del contrast entre el físic rodanxó de Melissa McCarthy –i el seu aspecte de mestressa de casa– i el glamur del qual el cinema i la televisió han atorgat als agents secrets; en principi, poc té a veure l'humorista amb la Jennifer Garnes d'Alias, però en aquesta pel·lícula es veu ficada en aparatoses escenes d'acció amb persecucions i explosions incloses. Com si la grassoneta de Las hermanas Gilda emulés Jason Bourne o l'Ethan Hunt de la saga Missió: impossible.

Inevitablement, i des dels mateixos títols de crèdit –amb una música que vol recordar John Barry– les picades d'ullet a la sèrie 007 són presents en tota la pel·lícula a través d'alguns dels seus llocs comuns: gadgets, ubicacions internacionals –en aquest cas Roma, París i Budapest–, malvats megalòmans, perilloses femme fatale... Però, segons Feig, “la comèdia procedeix dels personatges, no es tracta d'una paròdia o una sàtira”.