Renoven les instal·lacions del centre de menors a Mataró
La residència de Mataró disposa de trenta places per a nens i joves d'entre 3 i 18 anys en situació de desemparament
El director, Jordi Fors, diu que les obres han servit per “humanitzar” l'espai
El Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE) Pere Quart de Mataró té unes instal·lacions totalment renovades. Les obres, que ha finançat majoritàriament la Fundació Eveho, que gestiona el servei, han servit per ampliar les habitacions, millorar els espais lúdics i el dels professionals que hi treballen i, sobretot, instal·lar-hi una cuina industrial. “S'ha fet més llar i hem aconseguit humanitzar encara més el centre”, va explicar el director, Jordi Fors, que va agrair també la participació en les obres de reforma de l'empresa Mobiprix, que ha fet la donació de tot el mobiliari nou.
La residència disposa de trenta places, però actualment hi viuen 32 menors d'entre 3 i 18 anys que estan en situació de desemparament. Fors va destacar que, a diferència d'altres centres tutelats, aquest es caracteritza per la priorització de grups de germans. Tot i que més de la meitat dels residents són de la ciutat, l'equipament, que depèn de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de la Generalitat, dóna servei a tota la demarcació de Barcelona. “Un nen no hauria d'estar-se aquí, però, si han de ser-hi, es tracta de normalitzar la situació”, va comentar Fors.
La regidora de Benestar Social, Isabel Martínez (CiU), que juntament amb l'edil de Joventut i Dona, Marisa Merchán (PSC), van visitar divendres les instal·lacions, va destacar la importància d'aquests espais destinats als menors que es troben desemparats i que necessiten una segona oportunitat. En aquest sentit, va subratllar que el CRAE Pere Quart de Mataró fa temps que porta a terme un programa pilot perquè els nens i els joves no perdin el contacte amb l'entorn familiar.
LA FRASE
La relació amb el veïnat s'ha reconduït
L'obertura d'aquest centre de menors al barri de l'Havana de Mataró va despertar molts recels entre els veïns, que van exigir-ne el tancament o el trasllat per les molèsties i els conflictes de convivència que ocasionava. Quatre anys després, el director de l'equipament, Jordi Fors, admet que la situació s'ha reconduït de manera satisfactòria. “Ha costat molt, però de les reticències inicials hem passat a la col·laboració mútua”, es felicita Fors, que defensa la necessitat que el servei s'integri en l'entorn.