Mor un senyor de Barcelona
Adéu a José Sazatornil, ‘Saza', actor català clau en la història del cinema espanyol dels seixanta i els setanta
A més de participar en les comèdies landistes també ho va fer en films de prestigi
L'any 1989 una àmplia majoria del públic de TV3 es va sorprendre en escoltar parlar en català José Saztornil, Saza, a la sèrie dirigida per Esteve Duran Tot un senyor, de la qual n'era el protagonista. El fet que s'ignores la procedència catalana de Saza, nascut a Barcelona l'any 1925, era el seu íntim vincle amb el cinema espanyol, especialment amb les denominades espanyolades. Saza va morir ahir a la matinada i les seves restes seran enterrades a Madrid, ciutat on residia.
El seu aspecte estirat li donava un aire del clàssic home conservador, el qual, però, finalment havia de trencar els seus principis com ho feien els protagonistes d'un bon grapat de les cent pel·lícules en les quals va participar, en què l'estiu era el moment d'embogiment dels homes madurs que enviaven la família al poble de vacances. Va participar en l'anomenat landisme dels anys seixanta i també als setanta, a l'època del destape.
Però al costat d'aquests films de mascle hispànic perseguint sueques per les platges de Torremolinos, Saza va participar en produccions espanyoles d'alt nivell, com El verdugo (1963), La colmena (1982), Amanece que no es poco ((1989) i Todos a la cárcel (1993). L'actor va obtenir un premi Goya com a millor actor secundari per Espérame en el cielo (1988), dirigida per Antonio Mercero.
A La escopeta nacional (1988), de Berlanga, interpretava un fabricant català de porters automàtics, que organitzava una caça a terres castellanes per intentar, sense gaire èxit, fer bons contactes amb gent relacionada amb el govern estatal. Amb el temps, aquesta pel·lícula ha estat una gran metàfora de les relacions de Catalunya amb Espanya: cornuts i a pagar el beure.