El Museu d'Història de Catalunya (MHC) ha afegit a la seva col·lecció una bandera estelada datada a l'any 1915. D'acord amb la documentació que l'acompanyava i amb l'estudi realitzat pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, es tracta de la bandera independentista més antiga que es conserva.

La històrica estelada va ser lliurada al museu pels descendents del Dr. Solé i Pla, president entre 1917 i 1920 de la Unió Catalanista, la plataforma d'entitats a l'empara de la qual va sorgir l'independentisme català. De la insígnia original només n'ha perviscut el terç superior (80 x 172 cm), format per un triangle blau de cotó amb l'estel blanc al mig sobreposat a una tela quadribarrada i subjectat amb fermalls metàl·lics a pressió. Aquesta configuració confirma el fet que l'estelada és una bandera provisional o de combat sobre la senyera catalana.

Des d'avui i fins a finals d'any, l'estelada més antiga es podrà visitar a la segona planta del Museu, que l'exposa en el marc del programa El Museu presenta..., la finalitat del qual és donar difusió a les peces més singulars de la col·lecció.

La centenària bandera ve acompanyada de la seva pròpia llegenda. L'11 de Setembre de 1915, davant l'estàtua de Rafael Casanova, va ser lliurada per l'Unió Catalanista a tres voluntaris catalans de la Primera Guerra Mundial perquè la portessin al front com a símbol de la lluita que defensaven.

Segons el relat oral, el voluntari Camil Campanyà Mas portava la bandera quan va morir al camp de batalla a França i van embolicar el seu cos amb la bandera, cosa que explicaria que el teixit que ara s'exposa estigui tacat de sang.

No obstant això, l'historiador Joan Esculies sosté que aquesta història “sembla més aviat una imatge, una recreació mitificada”. L'historiador recorda que “no estava permès portar al front cap altre pavelló que no fos el de la Legió Estrangera francesa” i, a més, el jove voluntari “va ser donat per desaparegut”. Segons ell, per tant, “el que va passar en aquell moment amb la bandera és una incògnita”.

El 2008, la néta del doctor Josep Solé Pla va trobar la bandera a les golfes de casa seva, que havia estat la seva consulta mèdica abans de marxar a l'exili el 1939.

“És lògic que tornés a mans del doctor Josep Solé Pla donat el seu càrrec com a president del Comitè de Germandat amb els Voluntaris Catalans i president de la Unió Catalanista entre 1917 i 1920”, afirma Esculies.

Després d'estar amagada durant anys al doble fons d'una llibreria i més tard guardada a les golfes, els descendents de Solé Pla van decidir cedir-la al Museu perquè la custodiés i preservés.