Pareu atenció a la portada del Sàpiens especial Onze de Setembre. El “mil” fa referència als primers manuscrits en català. Sabíeu que el Liber iudicum i no les Homilies d'Organyà és el llibre en català més antic trobat fins ara?; l'“anys” representa la seva esplendor medieval, quan el català es parlava de punta a punta de la Mediterrània i es va convertir en la primera llengua europea viva a tenir una traducció de l'Alcorà; el “de” representa la persecució pel Decret de Nova Planta acabada la guerra de Successió, i les tres síl·labes de “català” evoquen la Renaixença del segle XIX, quan Aribau va escriure l'Oda a la Pàtria per felicitar el seu cap el dia del seu sant; els anys negres del franquisme, i, finalment, l'entrada a l'era digital el segle XXI.

De fet, algunes de les sorpreses que ens procura aquest número especial de Sàpiens tenen molt a veure amb l'era digital, en què el català és capdavanter en proporció al seu nombre de parlants, més encara si és té en compte que es tracta d'una llengua sense estat propi.

En la revista, el sociolingüista Francesc X. Vila explica en una entrevista que les úniques llengües que sobreviuran en el futur són les que tinguin “un estat propi o propici”. Però aquesta no és l'única entrevista que inclou el dossier. N'hi ha sis més de fetes a diferents lingüistes de tot el territori de parla catalana, des de la Franja fins a l'Alguer passant per les Illes, la Catalunya del Nord, Andorra i el País Valencià. El seu testimoni, acompanyat d'un mapa amb la divisió dialectal de la llengua, ens ofereix una excel·lent radiografia de quin és l'estat de la llengua actual i els reptes de futur que afronta, que Sàpiens ha resumit amb l'expressió “una mala salut de ferro”.

‘En Patufet'

A més, els lectors s'emportaran de regal un facsímil del primer número del setmanari infantil il·lustrat En Patufet. Aparegut el 3 de gener del 1904, En Patufet aviat es va convertir en la revista infantil més estimada del país amb una xifra de vendes rècord: 65.000 exemplars. Bona part de l'èxit radicava en l'equip encapçalat per l'escriptor Josep M. Folch i Torres, el dibuixant Joan Junceda i l'impressor Josep Baguña. Amb el català prohibit a l'escola, la revista va ensenyar a llegir i escriure en català a gairebé tres generacions fins a l'arribada del règim franquista.