El periodista, filòleg i mestre olotí Antoni Garrido s'ha jubilat. Ha sabut deixar pas a una nova generació de periodistes, liderats per Òscar Cabana, perquè el setmanari La Comarca d'Olot, que amb un grup d'activistes culturals va crear i que ha dirigit durant 37 anys, encari els reptes que planteja el sector al segle XXI. Com sempre, quan un periodista que acumula tants anys d'experiència es jubila, la professió perd un referent. Garrido ha viscut la transformació de la revista franquista Misión en Olot Misión i la creació de La Comarca i, per tant, el pas de la premsa combativa dels últims anys del franquisme a la de la democràcia amb les tristament famoses lleis de la censura. Ell ha estat un referent, entre moltes altres coses, en dos aspectes fonamentals: la normalització del català i la professionalització.

M'explico. Garrido ha estat una màquina de crear lectors en català. Més ben dit, La Comarca ho ha estat. De fet, és una de les coses de les quals, professionalment, se sent més orgullós. Ell mateix explica que ha hagut de treballar molt fent de mestre de català per a molta població, fins al punt que diverses persones li han agraït haver après a llegir en la llengua del país gràcies a aquesta publicació.

L'altra aportació que ha fet a la premsa local olotina és l'aposta –quasi una obsessió– per les noves tecnologies de cada moment històric, un aspecte clau quant a la dignificació de la feina. Explica que va entendre que calia pagar a qui fa la notícia en un context d'una premsa que feien gent de forma altruista. “No els podies demanar que anessin a una roda de premsa, o encarregar-los un treball concret”, diu. I va trobar la solució comprant una màquina IBM que tenia la mateixa separació entre lletres que la impremta i posteriorment una Repromaster. “Això va permetre desvincular-nos de la impremta a l'hora de muntar les planes i poder pagar als qui escrivien”, recorda.

Per aquesta passió per les novetats tècniques, Antoni Garrido és un testimoni excepcional a l'hora d'explicar i analitzar l'evolució de la professió periodística. Ell i els treballadors i col·laboradors de la revista van passar de redactar amb una màquina d'escriure, a les dues anteriors, encara sense quasi memòria i sense la possibilitat de guardar la feina feta, a les primeres amb memòria. El 1981 i coincidint amb la compra de totes les accions de La Comarca, compra els ordinadors que li permeten treballar amb programes de tractament de text del sistema Windows fins als més actuals. El tractament de les fotografies també ha evolucionat fins a la digitalització. “Abans, per al color, calia enviar les planes a fora d'Olot. La primera portada en color, el 1979, ens la van fer a Barcelona i ens va costar 80.000 pessetes, uns 480 euros només de composició”, afirma. Tot aquest procés de tecnificació, a part de pagar els qui escrivien, li va permetre posar en marxa l'editorial El Bassegoda i editar revistes i llibres, i consolidar així el projecte empresarial.

I en aquest projecte empresarial hi ha una peça fonamental, la seva dona, la Cristina. Ella ha dut la part administrativa i el tracte amb els subscriptors, i ha gestionat la publicitat. Garrido reconeix que és una feina per a la qual ell no serveix. Un secret revelat. L'altre: que tothom a la Garrotxa s'ha sentit corresponsal de La Comarca.