Política
ENRIC VILA
HISTORIADOR I AUTOR DE LLIBRE “UN ESTIU A LES TRINXERES”
“La classe mitjana serà el cap de turc del procés”
L'autor equipara el dany que pot rebre aquest estament, si el procés fracassa, amb el que va patir la classe obrera al 1936 o el clergat al segle XIX
Assegura que hi ha esquemes en la relació entre Catalunya i Espanya que es repeteixen al llarg de la història
Considera que el 9-N es va perdre una oportunitat històrica “de ser clars”amb l'Estat
Darrere el personatge
Enric Vila (Barcelona, 1972) confés nacionalista, ha anat al darrere de personatges que han deixat petja en la història del país. I ho ha fet amb un intent d'agitar i sacsejar el pensament com l'obra que va dedicar al president Lluís Companys. Ara, i després de ‘Londres, París, Barcelona', Vila aprofita el 9-N per reflexionar sobre el paper que ha tingut Catalunya en la seva relació amb Espanya al llarg de ls darrers segles.
Pujol va saber crear, però Mas només ha aprofitat la força del poble per defensar unes idees, veurem
P
er què va decidir centrar el llibre en el 9-N?
Perquè, un cop més, durant el període del 9-N s'observaven unes estructures històriques que es repeteixen de manera esquemàtica i ho volia explicitar.
Quines són?
Les elits de Barcelona sempre utilitzen el poble per obtenir beneficis de l'Estat i pronunciar-se quan hi ha un canvi històric important que amenaça de desplaçar-les. El resultat sempre acostuma a ser el mateix, i bastant tràgic: l'Estat acaba pactant amb les elits i aquestes obtenen una recompensa després d'haver muntat un garbuix important i haver-se carregat una part del país. Ho han fet amb la pagesia, les cases menestrals, els capellans el segle XIX, la classe obrera l'any 36 i ara, el que dic al llibre, és que toca a la classe mitjana. Si el procés fracassa en seran el cap de turc.
On hi situa el president Mas?
Mas té la resistència per defensar, fins a cert punt, els interessos del poble, però li falta el punt d'ambició personal i audàcia que faria donar un tomb a la situació. L'expresident Pujol va construir i Mas l'únic que ha fet, de moment, és aprofitar la força que li han donat per defensar unes idees.
Sorprèn l'ús de termes bèl·lics per parlar del conflicte. Escriu que “no és tan important si s'està disposat a morir, sinó si s'està disposat a matar.
Sí, però també dic que ara les guerres no s'expressen en termes de sang sinó matant il·lusions i destruint talent.
Però hi ha una intenció manifesta en emprar aquest llenguatge.
Sí, perquè crec que falta la consciència que això és una guerra seriosa i que les conseqüències poden ser greus. L'Estat fa un discurs sobre la base de disposar d'un exèrcit i nosaltres responem com si ens el poguessin enviar. No acabem de canviar el xip. Això es nota quan el 9-N no passa res i l'independentisme deriva cap a un discurs socialista i xaró.
Es refereix a la defensa del discurs social que alguns partits fan indestriable del discurs nacional?
Sí. És que el problema és posar l'accent social per davant del discurs geopolític nacional, que és el que hauria de servir de base. No ens donaran res per tenir raó, sinó perquè som perillosos.
I quin és el discurs geopolític?
Barcelona hauria de ser la Nova York del Mediterrani. És l'única ciutat de l'arc que continua dempeus perquè ha defensat una idea de civilització durant molts segles i això és poder, com ho és tenir un projecte per a Europa, disposar d'un dels ports més importants del món, tenir un bon clima o una llengua amb 9 milions de parlants i amb un potencial alt de creixement. Però això no s'utilitza.
Per què?
Fa por, sempre ens fem autosabotatge per evitar el conflicte. La història d'Espanya és un ventall de conflictes amb Madrid per l'hegemonia de la península ibèrica. Madrid guanya perquè te l'Estat i perquè des del segle XVI en les guerres és més important la quantitat que la qualitat. Això ara canvia. Europa serà o un continent decadent amb cinc o sis ciutats enormes i deshumanitzades a l'estil asiàtic o una xarxa de ciutats estil federació Suïssa. Qui pot impulsar aquest model és Catalunya amb Barcelona.
Parla d'independència com un procés natural que arribarà tard o d'hora, altres el situen en la sentència contra l'Estatut
Sí, perquè no s'aprofundeix en el conflicte i es banalitza l'independentisme quan, en canvi, és inevitable des que Pujol instaura l'ensenyament en català, aboleix el servei militar obligatori i absorbeix la immigració.
Com veu ara el 9-N?
Es va perdre una oportunitat d'or de tallar amb l'Estat d'una manera neta, de generar una situació en què cadascú estaria en un bàndol i les coses, clares.
Haurien d'haver posat urnes?
Sí, Mas no hauria d'haver aigualit el significat polític de la consulta. L'Estat ara només ha de fer una cosa per impedir la independència: confondre, tot el que sigui confusió va a favor seu. Nosaltres vam perdre una oportunitat de ser clars i ara l'Estat se n'aprofitarà.
En el llibre la corrupció també hi té un paper destacat.
Intento fer un retrat de les relacions de poder entre Catalunya i Espanya. Crec que la corrupció va servir per fer el traspàs del franquisme a la democràcia de forma pacífica, crec que Pujol no hagués aguantat tants anys sense corrupció, i que, sense corrupció, Barcelona ara seria una ciutat de província perquè no hagués pogut alimentar les seves elits.
Creu que la independència és més a prop ara?
Estem en aquell punt en què els pobres pugen al carro de la història, però no se sap si crearan un paradigma o seran exclosos. Ara puc dir això, però en el segle XIX no ho podia dir.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.