Perquè, un cop més, durant el període del 9-N s'observaven unes estructures històriques que es repeteixen de manera esquemàtica i ho volia explicitar.

Les elits de Barcelona sempre utilitzen el poble per obtenir beneficis de l'Estat i pronunciar-se quan hi ha un canvi històric important que amenaça de desplaçar-les. El resultat sempre acostuma a ser el mateix, i bastant tràgic: l'Estat acaba pactant amb les elits i aquestes obtenen una recompensa després d'haver muntat un garbuix important i haver-se carregat una part del país. Ho han fet amb la pagesia, les cases menestrals, els capellans el segle XIX, la classe obrera l'any 36 i ara, el que dic al llibre, és que toca a la classe mitjana. Si el procés fracassa en seran el cap de turc.

Mas té la resistència per defensar, fins a cert punt, els interessos del poble, però li falta el punt d'ambició personal i audàcia que faria donar un tomb a la situació. L'expresident Pujol va construir i Mas l'únic que ha fet, de moment, és aprofitar la força que li han donat per defensar unes idees.

Sí, però també dic que ara les guerres no s'expressen en termes de sang sinó matant il·lusions i destruint talent.

Sí, perquè crec que falta la consciència que això és una guerra seriosa i que les conseqüències poden ser greus. L'Estat fa un discurs sobre la base de disposar d'un exèrcit i nosaltres responem com si ens el poguessin enviar. No acabem de canviar el xip. Això es nota quan el 9-N no passa res i l'independentisme deriva cap a un discurs socialista i xaró.

Sí. És que el problema és posar l'accent social per davant del discurs geopolític nacional, que és el que hauria de servir de base. No ens donaran res per tenir raó, sinó perquè som perillosos.

Barcelona hauria de ser la Nova York del Mediterrani. És l'única ciutat de l'arc que continua dempeus perquè ha defensat una idea de civilització durant molts segles i això és poder, com ho és tenir un projecte per a Europa, disposar d'un dels ports més importants del món, tenir un bon clima o una llengua amb 9 milions de parlants i amb un potencial alt de creixement. Però això no s'utilitza.

Fa por, sempre ens fem autosabotatge per evitar el conflicte. La història d'Espanya és un ventall de conflictes amb Madrid per l'hegemonia de la península ibèrica. Madrid guanya perquè te l'Estat i perquè des del segle XVI en les guerres és més important la quantitat que la qualitat. Això ara canvia. Europa serà o un continent decadent amb cinc o sis ciutats enormes i deshumanitzades a l'estil asiàtic o una xarxa de ciutats estil federació Suïssa. Qui pot impulsar aquest model és Catalunya amb Barcelona.

Sí, perquè no s'aprofundeix en el conflicte i es banalitza l'independentisme quan, en canvi, és inevitable des que Pujol instaura l'ensenyament en català, aboleix el servei militar obligatori i absorbeix la immigració.

Es va perdre una oportunitat d'or de tallar amb l'Estat d'una manera neta, de generar una situació en què cadascú estaria en un bàndol i les coses, clares.

Sí, Mas no hauria d'haver aigualit el significat polític de la consulta. L'Estat ara només ha de fer una cosa per impedir la independència: confondre, tot el que sigui confusió va a favor seu. Nosaltres vam perdre una oportunitat de ser clars i ara l'Estat se n'aprofitarà.

Intento fer un retrat de les relacions de poder entre Catalunya i Espanya. Crec que la corrupció va servir per fer el traspàs del franquisme a la democràcia de forma pacífica, crec que Pujol no hagués aguantat tants anys sense corrupció, i que, sense corrupció, Barcelona ara seria una ciutat de província perquè no hagués pogut alimentar les seves elits.

Estem en aquell punt en què els pobres pugen al carro de la història, però no se sap si crearan un paradigma o seran exclosos. Ara puc dir això, però en el segle XIX no ho podia dir.