Tens una foto més complexa de la realitat, la qual cosa et dóna eines per a la intervenció política. Veus determinats problemes que havies identificat prèviament de manera més palesa i altres aspectes d'aquests problemes. En el cas de la massificació turística, per exemple, veus com afecta els preus de l'habitatge i el teixit comercial, però també com afecta el descans dels veïns i la seva qualitat de vida. Des de dins també entens millor els tempos de l'administració, que és molt lenta, i comproves que per fer algunes coses cal voluntat política. Fa cinc mesos que aprenem, tot i que hem començat a fer moltes coses, i intueixo que no deixarem d'aprendre durant aquests quatre anys.

Regular i ordenar l'oci nocturn; la qualitat de vida té molt a veure amb el soroll i el dret al descans. Després, posar ordre al turisme. Amb la convicció per part de tots els actors que és necessari per a la ciutat, hem d'assegurar la disminució de les conseqüències negatives que produeix. Evidentment, no es pot revertir un model que està fora de control de manera immediata, cal temps, però és un camí que hem iniciat i que volem fer conjuntament amb veïns, amb comerciants i amb el sector. Hi ha el tema de l'habitatge. A Ciutat Vella tenim una mitjana de 250 desnonaments a l'any i ara unes 60 famílies estan pendents d'una resposta de la taula d'emergència social. l també la qualitat de l'espai públic, que està molt relacionada amb la percepció de seguretat. No es tracta només que se'n pugui gaudir, sinó del tipus de vida que es pot fer al carrer.

Els drets de les dones i els dels veïns no són ni han de ser excloents. El carrer d'en Robador té molta complexitat i les problemàtiques vénen de lluny. Tenim molt clar que hi ha presència de treballadores sexuals a l'espai públic. Moltes són explotades per xarxes i aquesta situació s'ha de tractar de manera diferent perquè la seva vulnerabilitat és més gran. Hi ha també diverses dinàmiques delinqüencials en aquest carrer, una queixa de brutícia, molts baixos tancats i una plaça, la de Salvador Seguí, que requereix dinamització comunitària. Nosaltres vam dir als veïns que reforçarem la presència policial i els vam convidar a crear un grup de treball per veure com es poden dinamitzar els locals buits. D'altra banda, es crearà una taula interdepartamental per tractar el fenomen de l'explotació sexual de les dones i es farà una mediació perquè segons quins usos intensius de l'espai públic no siguin tan agressius i disminueixin per possibilitar la vida veïnal. La majoria de les treballadores sexuals de la ciutat no es dediquen a la prostitució de manera voluntària, sinó que són explotades per xarxes i hem d'abordar el tema perquè, si no, ens trobarem amb un problema crònic, com el que tenim ara.

S'ha fet molta feina ben feta i la volem aprofitar, però es pot ampliar. Pel que fa a la intervenció, s'ha d'incloure la perspectiva de la Rambla de nit i la Rambla de dia, perquè són molt diferents. L'objectiu és recuperar-la per als barcelonins i hem de saber què passa a la façana del passeig, a qui pertany i en quin tipus d'activitats podem intentar influir perquè canviïn l'oferta. També es pot ampliar el diàleg entre el Gòtic i el Raval; ara mateix la Rambla és una frontera psicològica. Aquí s'ha de fer un esforç per buscar col·lectius de veïns d'origen divers que hem vist poc en el procés participatiu, però això no vol dir que l'impugnem. Vam aturar el projecte sis mesos per abordar com hem de continuar amb el procés. La Rambla és un passeig prou emblemàtic per tractar-lo amb cura.

Sí. En el cas de la Foneria, no és el primer cop que l'Ajuntament manifesta la voluntat d'adquirir-la i creiem que hauria de poder entrar en la negociació del deute que la Generalitat té amb el consistori. Pel que fa al Teatre Principal, hi ha hagut algunes converses amb els propietaris, però també estem pendents de veure el pressupost disponible.

La idea és continuar amb la mateixa línia que s'havia engegat en mandats anteriors, és a dir, la reubicació. I volem buscar el consens per fer-ho. Es tracta de poder oxigenar la Rambla, hi ha zones molt congestionades, i són elements que no estan complint la seva funció originària.

Tenim un problema d'allotjaments turístics irregulars i regulars al districte. Quan un pis es converteix en un apartament turístic, deixa de complir la seva funció social, la de ser un habitatge, i es converteix en un negoci. I això, avui dia, no ens ho podem permetre. D'apartaments turístics il·legals, n'hi ha a la Barceloneta, però també al Gòtic nord, al nucli antic, al Born, al Raval... Continua sent una problemàtica important, molt lligada a un tema clau com és l'habitatge i vinculada també a plataformes digitals com ara Airbnb, que exploten turísticament la ciutat i obtenen grans beneficis econòmics sense tributar-hi. Els hem començat a demanar que ens lliurin les dades dels propietaris dels pisos que s'anuncien sense el número de registre de la Generalitat que acredita que tenen llicència i algunes ho han fet, d'altres han presentat al·legacions i en alguns casos encara no consta que els hagi arribat la notificació. Hem iniciat també el procés, bastant lent, de contactar amb els propietaris per oferir-los l'opció de convertir els apartaments il·legals en habitatges socials. I hem posat en marxa petites mesures que responen a demandes veïnals. En aquest sentit, a la Barceloneta instal·larem plaques als portals per identificar els apartaments legals i s'hi veurà el número de llicència i el telèfon de contacte, per si generen molèsties. És una prova pilot i, si funciona, l'expandirem a tot el districte.

Hi estem treballant. Abans de final d'any ens reunirem amb les empreses que es dediquen a aquest negoci per sentir també quina valoració fan ells de la situació actual i fer-los un recordatori dels itineraris que poden utilitzar aquests vehicles, perquè, de vegades, sembla que no els tenen gaire presents.

És una de les opcions que es valoren. La qüestió és que ja hi ha una regulació que no és especialment dolenta; el problema és que no es fa complir. Ens decantem més per estudiar quines mesures podem implementar per fer que s'apliqui l'ordenança actual. No es tracta tant de tenir més normatives i regulacions, perquè poden ser meravelloses, però són difícils de portar a la pràctica, ja que requereixen un volum de recursos de Guàrdia Urbana que has de deixar de destinar a altres temes.

El pla d'usos és una eina important, però té un problema i és que només et permet restringir. Estem estudiant quines altres eines, urbanístiques per exemple, podem engegar alhora perquè, a més de restringir, puguem impulsar canvis d'activitat o determinats tipus de comerç al districte. La revisió del pla d'usos ha d'anar acompanyada d'altres eines.

Sí, estem lliurant la documentació que ens ha requerit. Nosaltres continuem revisant l'aprovació de l'operació urbanística que va permetre iniciar les obres, són dos processos diferents.

No podem negar que el comerç s'ha queixat que la venda ambulant irregular al carrer li suposa un perjudici, però depèn també dels comerciants amb qui parlis. Fa uns dies, una associació del centre em deia que veu que la sortida és legalitzar-lo i s'oferia a proveir de material els venedors i liquidar-ho a final de mes, com fan amb molts altres venedors ambulants.

Crec que hem fet prou coses en només cinc mesos, però en algunes qüestions és complicat veure resultats de manera immediata. Hem augmentat les ajudes al lloguer, s'ha modificat el pressupost per destinar el superàvit sobretot a polítiques socials, s'han posat en marxa mesures contra els apartaments turístics il·legals... Pel que fa a la participació, no es tracta de caricaturitzar-la. Consultarem allò que ens sembli necessari a escala macro i, de fet, el primer gran procés participatiu serà l'elaboració del pla d'actuació del districte i del programa d'actuació municipal. La participació ha de servir per millorar la qualitat democràtica dels processos i un projecte consensuat amb la ciutadania –veïns, comerciants i actors econòmics– té més garanties d'èxit que un d'imposat. I aquí podríem posar com a exemple la marina del Port Vell. Encara estan buscant finançament per acabar-la.