Primer no ens pagaven res tot i acumular gairebé quatre mesos d'impagaments. Alguns mitjans ens van donar veu, i això devia molestar, ja que es varen comprometre a saldar el deute el dia 16 de desembre. Són les set de la tarda i de moment no hem cobrat; de fet, ara ens han dit que no, que en lloc de tres en paguen dos, i així seguirem fins... no ho saben. El COFB ha pressupostat per l'any vinent 13 milions d'euros en despeses, que inclouen despeses en negatiu. O sigui, “ens gastarem uns diners que no tenim”. Les farmàcies seguim, doncs, endeutades igual que fa quatre anys. Necessitem anar als bancs cada mes a demanar diners, per poder comprar medicaments per atendre els pacients, per poder pagar als treballadors, per complir amb les administracions, que viuen de nosaltres, per atendre les despeses pròpies de qualsevol família. Estem suportant un deute que ni ens correspon ni podem assumir. Volem conscienciar i sensibilitzar la societat. Hi ha companys que han caigut pel camí, els han embargat la farmàcia, per no poder pagar perquè els seus diners s'han fos en altres despeses. Si la seva oficina de farmàcia no li dispensa la medicació, es perquè no pot, no perquè no vulgui. Els treballador de la sanitat, els que estem a peu de carrer, no els dels despatxos i carteres, sempre hem donat el màxim ja que per nosaltres la Salut és prioritària. Necessitem solucions. El dia 21, guanyi qui guanyi, la nostra situació seguirà igual i pot ser que l'any que ve la seva farmàcia de confiança abaixi la persiana o no li pugui subministrar la seva medicació habitual. Li suggerim que s'adreci a l'espectacular seu col·legial, al número 64 del carrer Girona (cantonada Gran Via), i demani pel senyor Dalmases, a veure si el vol rebre, perquè a nosaltres ni ens escolta ni ens respon els missatges. Al pas que anem, això és tot el que quedarà de les farmàcies a Catalunya, una seu col·legial d'escàndol, i de lloguer, que de moment anem mantenint sense que ens representi per res.